Entre germans

Em sent culer 363 dies a l’any, però 2, no. Són –ja ho podeu imaginar– el dies en què el Barça, o el seu filial, juga, tant a l’anada com a la tornada, contra el meu equip blanc–i–blau. Diumenge fou un d’aquests dies excepcionals en què vaig gaudir, i molt, de la derrota blaugrana. Encara que el partit havia començat molt bé –1-0 a favor nostre– al descans les coses s’havien capgirat: guanyava el Barça 2-1. Aquest resultat advers va estimular la intel·ligència blanc-i-blava. Dic intel·ligència perquè hi ha altres equips –no vull assenyalar quins– que tenen grups de hooligans que el que fan és pur gamberrisme –notau la mesura del meu vocabulari– espanyolista i monàrquic. Els hooligans de l’At. de Balears –la Revolta blanc-i-blava, el col·lectiu Vides Mosquera etc.– constitueixen, en canvi, més que grups de hooligans analfabets en la seva pròpia llengua com els "altres", autèntics grups d’opinó, de reflexió, quasi de meditació. Fou d’aquests grups d’on partí la idea d’anar al descans a parlar amb Luis Enrique i dir-li que si era veritat que el Barça, com digué el seu president Narcís de Carreres en una fita històrica, era el que era i representava el que representava, recordàs que l’At. de Balears també era el que era i que representava el que representava i que el que era i representava el Barça no era molt distint del que era i representava l’At. de Balears. Quan Luis Enrique, que encara no està normalitzat del tot, senti l’esmentada perorada expressada en el català de Mallorca, quedà absolutament confús i a partir de llavors va abandonar la direcció tàctica del seu equip i es dedicà a pensar amb el que li havia volgut dir el nostre emissari amb aquelles envitricollades paraules. Els seus jugadors que van per figures –Pedrito, Tiago, Vazquez– es dedicaren al jogo bonito, deixaren sense protecció el defensa central i el "libero" –dos forats–, les mancances dels quals foren magistralment aprofitades pels nostres. Resultat final 3-2. Butxaca!

Quan els comentaristes del Mallorca volen explicar per què el seu equip va guanyar acudeixen al tòpic dels dallons i altres grosseries. La nostra afició té un pensament més elaborat. Tots vàrem estar d’acord que vàrem guanyar per una virtut que es diu obediència. Perquè els jugadors varen saber obeir el nostre savi entrenador Francisco. Com a entrenadors, entre Francisco i Manzano hi ha la mateixa diferència que hi havia quan els dos eren jugadors.

Vaig abandonar l’Estadi Balear amb un pensament molt dolç: a partir d’ara totes les victòries del Barça Atlètic afavoriran l’At. de Balears, i viceversa.