TW
0

Coers! El Mallorca perdé davant l’Osasuna a Pamplona (1-0) i ocupa ara la darrera posició de la classificació. La permanència, en tot cas, continua a només tres punts, ja que el Numància no aconseguí sumar. Falta una jornada menys, l’Espanyol i l’Osasuna avu tenen els mateixos punts que els homes de Manzano, però res no està perdut. Ni molt manco. El Mallorca no va fer un bon partit, fou superat amb moltes fases del duel pel conjunt navarrès, però l’actitud de l’equip, que sempre és un consol, fou bona, tot i puntuals i greus faltes d’intensitat i badades injustificables. L’àrbitre gallec González Vázquez deixà el Mallorca amb nou jugadors, però encertà quan expulsà David Navarro i Aouate.

I tampoc s’equivocà quan envià Nekouman als vestidors a quatre minuts del final, després de mostrar-li la segona cartolina admonitòria. Sancionà el Mallorca amb un rigorós penal –habitualment no es xiulen contactes com el que provocà la pena màxima–, però la derrota no pot justificar-se amb l’actuació arbitral. Manzano estava obligat a canviar l’onze que tan bon resultat oferí diumenge passat quan se superà amb claredat el València. La baixa de Varela provocà que el tècnic del Mallorca optàs per alinear Aduriz com a únic home en punt amb Arango i Jurado a les bandes i tres homes de centre del camp –Martí, Cléber i Mario– per aconseguir el control del partit.

El Mallorca volia la pilota, cercava acaparar la possessió, però una cosa és la pissarra i una altra ben diferent, la realitat. I Manzano, clar, s’equivocà. L’Osasuna sortí al camp concentrat i, com sempre és obligatori, exhibint la màxima intensitat. Una centrada de l’iranià Masoud quan només s’havien disputat dos minuts de joc va fer possible que Pandiani, de cap, inauguràs el marcador. Quin desastre! El duel acabava de començar i el Mallorca, que havia sortit entabanat, ja perdia. El conjunt de Manzano, per moments, aconseguí el control. Un xut de Cléber, que aturà Roberto en dos temps, i una rematada de cap de Nunes, que sortí desviat, foren les aproximacions més perilloses dels mallorquinistes.

El homes de Camacho no tardaren gaire a agafar el domini de l’esfèric. El Mallorca passà per moments de dificultat, Osasuna era aleshores superior amb un Masoud, excepcional, que no es movia amb total i absoluta llibertat. En el tram final de la primera meitat, els homes de Manzano recuperaren la iniciativa. L’àrbitre González Vázquez deixà sense sanció un possible penal d’Scaloni sobre Masoud i acte seguit deixà continuar el joc després que M. Flaño aferrà Aduriz per la camiseta dins l’àrea. Una bona rematada de Nunes de cap, que sortí fora per molt poc, acomiadà la primera meitat. El segon temps començà sense canvis. El Mallorca semblava que avançar les línies cercant una major profunditat, però mantingué la mateixa estructura de joc de la primera meitat.

Una absurda entrada de David Navarro sobre Masoud, aferrat a la línea de banda, provocà que González Vázquez expulsàs el defensa central del Reial Mallorca. Manzano, obligat per les circumstàncies, donà entrada Josemi, que se situà devora Nunes, en substitució de Mario. El partit, tot i la inferioritat numèrica, estava igualat. Havia embogit. L’entrenador cercà solucions i donà entrada a Webó en substitució de l’intermitent Arango. L’Osasuna, per moments, s’imposava al Mallorca. Faltava encara un quart d’hora per al final quan hi hagué un rigorós penal de Nunes sobre Pandiani. Puñal executà la pena màxima i Aouate rebutjà l’esfèric. Es complia el minut 78 quan el porter israelià fou expulsat per sortir de l’àrea i aturà la pilota amb la mà quan la conduia Puñal en solitari. Així, Lux hagué de retornar als terrenys de joc. Manzano optà, ara sí, per substituir Cléber i mantenir tot el potencial ofensiu sobre el camp.

Nekouman, a falta de quatre minuts perquè es complís el temps reglamentari fou expulsat per doble amonestació. El Mallorca cercà aleshores l’empat amb intensitat. Dominà, tancà els navarresos en la seva pròpia parcel·la, González Vázquez fixà en sis minuts el temps afegit i els homes de Manzano incrementaren la seva pressió, però el marcador ja no es va moure.