TW
0

Esperem que aviat arribi el dia que el que més ens interessi del Mallorca sigui el futbol. Ara per ara aquest dia encara no ha arribat i la notícia continua essent a les oficines de Son Moix. El president Alemany ha tingut un primer gest molt positiu: sumar i demostrar que gran part de la societat civil dóna suport al Mallorca, que els expresidents, exdirectius, empresaris, etc., són amb el Mallorca i el Mallorca, amb ell. La tècnica de recuperar la il·lusió i la unitat en èpoques difícils com l’actual és la més encertada. Tanmateix, però, ara ve el moment de parlar de doblers, d’aprovar els comptes (qüestió, la de l’aprovació, que sembla que Vicenç Grande ha deixat ben tancada), de cercar avals, de pensar com s’han de tornar els 40 milions d’euros de dèficit, de cercar finançament, de pagar deutes, de decidir si es fitxen noves incorporacions o si Manzano continua...

En definitiva, ha arribat el moment de prendre decisions. No hem de tenir dubtes sobre la validesa i la capacitat de Mateu Alemany per prendre les decisions oportunes, però encara és un misteri saber quin serà el seu marge de maniobra, fins on podrà arribar, quina capacitat econòmica tindrà o com prepararà la venda del club. Massa incògnites planen sobre Son Moix mentre els resultats són negatius i mentre augmenten els nervis pel lloc a la taula classificatòria que ocupa el Mallorca. I la Copa del Rei? Molt bé, però estarem d’acord que el que realment ens interessa és surar el club i, sobretot, sortir de la part baixa de la Primera Divisió. Durant les properes setmanes veurem si es comencen a prendre decisions, si tot millora i si deixam de fer el ridícul per tot l’Estat. Pot semblar demanar molt, però probablement és el mínim que poden demanar uns aficionats que ja han hagut d’aguantar massa en massa ocasions.