'Villarato', realitat o mite?

Sempre he pensat que el president de la RFEF, Àngel María Villar, és d’aquelles persones que no admeten un terme mig: o estàs amb ell o estàs contra ell. Per aquest motiu, quan vaig conèixer que Iturralde González era l’àrbitre assignat per xiular el Mallorca-València, jo, que som una mica malpensat, la primera cosa que vaig pensar fou que Villar estava fent el seu particular regal enveritat a Mateu Alemany per la seva recentment estrenada presidència del nostre Mallorqueta. Mesos enrere l’advocat andritxol havia estat l’únic ‘valent’ que gosà lluitar de manera decidida per fer fora de la seva poltrona la persona que durant els darrers vint anys ha tallat a la seva manera el bacallà en el futbol espanyol, amb una gestió sempre envoltada de polèmica, tant pel contingut com per la forma.

Alemany exigí unes eleccions transparents a la RFEF i l’única cosa que rebé com a resposta fou menyspreu i un nou reglament dissenyat per acabar amb la seva candidatura. Li tenia jurada. Així és Villar. Però ahir Iturralde, conegut pel seu incondicional suport a Villar, no jugà cap mala passada al Mallorca d’Alemany ni creà cap escàndol a l’Ono Estadi. És més, si algun equip resultà perjudicat, fou el València. Ai, malpensat de mi!