Festival! (3-1)

I, a més a més, ho va fer amb solvència. El conjunt de Gregorio Manzano guanyà tres punts, però també adquirí confiança i grans dosis d’autoestima. A més a més, exhibí una bona intensitat i jugà amb qualitat, amb ganes, ja que demostrà un compromís clar amb el projecte. La il·lusió s’ha instal·lat a Son Moix i la imatge dels futbolistes del Mallorca abraçats al final del duel omplen d’esperança l’afició. Ahir, però, just fou un partit, ja que encara resta molta Lliga i l’equip visita diumenge que ve Pamplona en un partit transcendental. Abans, l’equip jugarà el partit de tornada de la Copa del Rei davant el Betis a Sevilla en un duel que pot servir per refermar encara més la confiança dels homes de Manzano.

El tècnic mallorquinista no pogué disposar de Keita, operat d’apendicitis, i Ramis, amb problemes musculars, ni de Moyà ni d’Ayoze. El València, per la seva part, jugà a Palma també amb baixes importants, ja que no viatjaren a l’Illa ni Villa ni Joaquín. Això no obstant, ni les baixes poden justificar el ferest partit del conjunt d’Unai Emery. El València va estar horrorós, però el Mallorca completà un gran duel.

Ben aviat, quedà clar que el conjunt de Manzano no s’assemblava gens al de jornades precedents. Segurs en defensa, el centre del camp mallorquinista organitzava i distribuïa el joc amb criteri. Jurado, que tant jugava com a segon home d’atac per darrere Aduriz com es movia per la banda esquerra, completava un duel excepcional. El futbolista madrileny no tardà a convertir-se en un malson per la defensa valencianista, que es mostrava dèbil, molt feble, especialment a la zona central on Albiol i Maduro encadenaven errades.

Així, just complir-se el minut 8 de joc, un xut de Varela fou rebutjat en curt pel porter Guaita, que aprofità Jurado per inaugurar el marcador. El gol no va fer reaccionar el València, que continuà deambulant sobre el terreny de joc. El conjunt d’Emery ja només tenia Silva com a única arma ofensiva, ja que el centre del camp era un gran desgavell i la parella atacant –Mata i Morientes– quedava inèdit. Un penal de Raúl Albiol sobre Jurado serví perquè Pep Lluís Martí incrementàs l’avantatge mallorquinista. Una forta ovació serví per acomiadar l’equip camí cap als vestidors.

Unai Emery, com no podia ser d’una altra manera, mogué la banqueta en el descans i donà entrada a Baraja i a Vicente en substitució de Maduro i Pablo. Poc després, Moretti entrà per Raúl Albiol, lesionat. El València, ara sí, acumulava la possessió de l’esfèric, però tenia serioses dificultats per crear perill a Aouate. El conjunt de Manzano, al contracop, creava perill, però amb el pas dels minuts el domini del València s’incrementà encara més. Faltava més d’un quart d’hora per acabar quan Vicente aprofità una passada de Silva, per reduir l’avantatge del Mallorca.

El València va espitjar, però el Mallorca es defensà amb ordre i no patí grans dificultats. Manzano aprofità el final per donar entrada Cléber, Webó i Castro en substitució de Varela, Adúriz i Jurado, que fou acomiadat amb una gran ovació. En acabar, l’afició, dreta, digué adéu a l’equip amb grans aplaudiments. Tres mesos després s’havia tornat a guanyar un partit de Lliga.