Guanyar era el més important (1-0)

Ben aviat quedà clar que el duel era un constant intercanvi de cops per aprofitar les errades del rival. El conjunt de Chaparro, en tot cas, era qui més avantatge obtenia en les anades i vingudes de l’esfèric. Les aproximacions del conjunt sevillà eren molt més perilloses, malgrat que passaven els minuts i el marcador no es movia. Alberto intentava posar seny, però amb més voluntat que ganes. Emanà ho provà quasi des del centre del camp, s’anul·là amb justícia un gol a Xisco i Manzano es desesperava quan els seus futbolistes perdien la pilota amb gran rapidesa. Un bon xut de Castro, una errada de Keita –voluntariós, però xerec– i un llançament de Webó a la quinta lluna –provocà els xiulets dels aficionats– foren les ocasions més perilloses dels mallorquinistes.

Quedaven quaranta-cinc minuts, però poc o res canvià inicialment. Nunes entrà per Ramis, lesionat, i Castro, just començar la represa, va fer una bona centrada que David Navarro rematà al segon pal i Monzón envià la pilota a córner. Aparegué l’aigua i bufà el vent. Xisco, tot sol, envià la pilota fora en una clamorosa oportunitat. La rèplica vermella arribà ben aviat amb un gran control de Webó, però el xut del camerunès sortí fora per poc. Manzano donà entrada Arango en substitució de Webó i Chaparro cercà el triomf en oferir minuts a Sergio García i Mehmet Aurelio. El Betis volia guanyar, però Keita aprofità una errada de Juanito i de Melli per inaugurar el marcador en complir-se el minut 65.

El tècnic del Reial Mallorca volia conservar la pilota i aparegué Pep Lluís Martí en substitució de Castro. El marcador ja no es va moure i l’eliminatòria es decidirà així en el partit de tornada. El conjunt de Manzano havia aconseguit un triomf que, com a mínim, reforçarà l’autoestima de la plantilla. L’eliminatòria es resoldrà la setmana que ve a Sevilla, malgrat que abans es disputarà el transcendental matx de Lliga davant el València a Son Moix. Aquest sí que serà decisiu.