TW
0

Alemany
Diuen que les segones parts mai no foren bones. Esper i desig que el retorn de Mateu Alemany al Mallorca sigui l’excepció que sempre confirma la regla. En qualsevol cas, és ben cert que Alemany ha experimentat un canvi substancial en molts aspectes respecte de la seva primera etapa. De moment, Alemany just ha sumat suports sense provocar rebuigs ni enveges. Excel·lent, malgrat que ja sabeu vosaltres que, a la fi, el jutge definitiu sempre són els resultats. Els esportius pot ser que no siguin bons, però si garanteix la subsistència de la Societat Anònima ja podrà quedar satisfet. Em diuen des de la planta noble que no és feina fàcil, ja que la situació econòmica és pitjor que l’esportiva.

Cursach
Bartomeu Cursach, tot i el seu temporal idil·li amb l’Atlètic Balears, és un mallorquinista de tota la vida, però no formarà part del consell d’administració ni del consell assessor. Mateu Alemany sap que seria bo aconseguir ajuntar-hi molts, com més, millor, però també és conscient que ara per ara és del tot impossible incorporar Cursach a un projecte col·lectiu. El popular empresari d’oci està acostumat a manar i m’asseguren que quan no pot comandar no es troba a gust. Sigui com sigui, em consta que Alemany, amb el pas del temps, farà els esforços que siguin imprescindibles per apropar-se també a Cursach. Temps al temps.

Rebassa
Matías Rebassa, director de relacions institucionals del Reial Mallorca, fou l’única incorporació de Vicenç Grande a la planta noble. Idò bé, m’asseguren que Rebassa estaria encantat de negociar, si arribàs el cas, la rescissió del seu contracte amb Pere Terrasa. Per què? Supòs que com que Terrasa cobrà una suculenta indemnització...

Sense rancúnia
La relació entre l’ara vicepresident José Miguel García i l’ara conseller Pere Terrasa acabà fa mesos de la pitjor manera. Idò bé, m’asseguren des de la planta noble que García i Terrasa estan disposats a fer tots els esforços que siguin necessaris per reconduir la seva relació. Idò...

Vicepresident (I)
Miquel Àngel Nadal ha rebutjat la vicepresidència del Reial Mallorca. Es tracta del millor futbolista de la història nascut en aquesta terra nostra i no disposar de la seva experiència i els seus coneixements és un luxe que l’entitat no s’hauria de permetre. És així un encert comptar amb Nadal, tot i que sigui al consell assessor. En tot cas, m’ha agradat comprovar com la possibilitat del seu nomenament havia estat rebuda amb entusiasme unànime. Més encara després que fossin molts els que no varen voler entendre el seu adéu. Nadal, ho hem de recordar, es va retirar a mitjan temporada amb l’equip més a prop de Segona que de continuar a la màxima categoria. Aleshores, n’hi havia que pensaven que Miquel Àngel Nadal, senzillament, es volia llevar d’enmig.

Que estaven d’equivocats! Nadal mai de la vida no ha deixat d’afrontar un problema per gros que sembli i, evidentment, mai no hauria abandonat el futbol si consideràs que el seu adéu no era absolutament imprescindible. Per cert, una altra cosa ben diferent és com es deterioraren les relacions entre Nadal i la cúpula directiva del Reial Mallorca. Recordar què pensaven uns i altres és del tot innecessari. En tot cas, vos puc assegurar que Nadal, a l’hora de la liquidació, es comportà com un senyor. I el Mallorca també va quedar bé. Molt bé!

Cabotà (I)
Ja sabeu que Xavier Cabotà, accionista del Reial Mallorca des que l’estiu del 2003 el grup Zeta donà entrada a l’empresariat mallorquí amb una ampliació de capital, ha rebutjat en diferents ocasions la possibilitat d’entrar en el consell d’administració de la Societat Anònima Esportiva. Ara bé, ha acudit sempre a totes les ampliacions de capital que s’han fet. Idò bé, l’empresari Xavier Cabotà, que fou vicepresident amb Miquel Contestí, sí estarà present al consell assessor. No serà, en tot cas, un membre més, ja que Mateu Alemany li ha sol·licitat –i Cabotà ha acceptat– que sigui el responsable de dinamitzar el grup i canalitzar les iniciatives que puguin sorgir. En aquest sentit, ja he explicat alguna vegada que el gran repte d’Alemany envers el consell assessor és aconseguir que els seus membres s’hi trobin útils i no simples figures decoratives. L’èxit del consell assessor serà l’èxit d’Alemany. I del Mallorca, és clar. Per cert, Bartomeu Beltran ja va tenir una idea molt semblant, per no dir idèntica, quan creà l’anomenada junta directiva en què eren, entre d’altres, Miquel Vaquer, Joan Oliver Maneu, Maria Garcías, Maria Planas...

Cabotà (II)
És fàcil d’entendre que Xavier Cabotà no sigui un membre més del consell assessor. En aquest sentit, Cabotà fou l’únic assessor que acudí a l’audiència amb el president Francesc Antich i ahir també fou present a la cita amb Francina Armengol.