... i altres herbes

Assessors
No em cansaré de lloar la iniciativa del president Mateu Alemany de crear un consell assessor en què hi sigui representada la societat mallorquina. Em confirmen que, entre d’altres, hi haurà en aquest organisme gent de la vàlua de Xavier Cabotà, que ha rebutjat formar part del consell, i expresidents com Miquel Contestí, Bartomeu Beltran i Guillem Reynés, així com persones de rellevància social com Francisca March. I m’asseguren, a més, que també hi haurà representants de diferents organitzacions cíviques com l’Obra Cultural Balear, el Grup d’Ornitologia Balear... Em sembla, senzillament, un encert immens d’Alemany. Ara bé, Alemany té un repte complicat davant, ja que si el consell assessor converteix els seus integrants en pures figures decoratives podeu estar segurs que serà perjudicial, tant per al Mallorca com per al mateix president Alemany.

Pere Terrasa
Mateu Alemany no ha aconseguit recuperar Pere Terrasa per a la gerència del Reial Mallorca, però l’ara executiu d’IB3 Televisió formarà part del consell d’administració del Reial Mallorca. Vos puc assegurar que el problema no ha estat la liquidació del contracte de Terrasa amb el Mallorca, que en bona lògica hauria d’haver tornat si es reincorporava a l’entitat, sinó la fidelitat de Terrasa al projecte d’IB3 amb què s’ha engrescat des del primer dia. En tot cas, Terrasa ha acceptat implicar-se amb el Mallorca i formarà part del consell d’administració.

Economia

La situació econòmica és ben preocupant i l’objectiu és ara aconseguir arribar al 30 de juny sense penúries. En tot cas, em diuen que la viabilitat del Reial Mallorca per a la temporada que ve està garantida, tant si l’equip aconsegueix la permanència com si baixa a Segona Divisió. Evidentment, és una obvietat assegurar que les pèrdues per a l’actual temporada són segures i que si l’equip baixa a Segona el desastre econòmic és inevitable. Ara bé, fent memòria vaig recordar les ofertes rebutjades pel Reial Mallorca en diferents moments de la campanya i, certament, són moltes i molt quantioses. Així, per exemple, l’entitat ha pogut vendre Miquel Àngel Moyà, Trejo, Nunes, Webó... Només que s’hagués acceptat l’oferta del València pel porter o la del West Bromwich Albion pel davanter argentí, les penúries pecuniàries haurien desaparegut. Fou, idò, un encert rebutjar-les? Clar, mai no sap, emperò, si hi haurà ofertes semblants en un futur. Supòs que sí, però... Ah, una cosa més, em donen per segur des de la capital de l’Estat que Miquel Àngel Moyà jugarà la temporada pròxima a l’Atlètic de Madrid i que el Mallorca rebrà més de sis milions d’euros.

L’etern debat (I)

La revista Lluc dedicà el seu número 715, de maig-juny de 1984 al Reial Mallorca. "El Mallorca, més que un club?", es demanava en la seva portada. La revista era aleshores dirigida per Bartomeu Suau i tenia Josep Maria Llompart i Pere Llabrés com a caps de redacció. El consell de redacció estava format per Gabriel Janer Manila, Josep M. Palau i Camps, Antoni Quintana, Gaspar Valero i Príam Villalonga. És també imprescindible saber que el Reial Mallorca jugava a Primera Divisió, però que estava ben a prop de consumar el descens –finalment va baixar–. L’equip era presidit per Miquel Contestí, que havia agafat l’equip a Tercera i ben a prop de la desaparició i l’havia aconseguit ascendir fins a la màxima categoria del futbol espanyol.

L’etern debat (II)
En el seu editorial, sota el títol "Què és el Mallorca?, Lluc diu de manera textual que "pretenem deixar palesa la necessitat que té un club qualsevol d’identificar-se amb els anhels que sacsegen la comunitat que l’acotxa... Ha aconseguit el Mallorca esser com el Barça, més que un club? La resposta és òbvia, no. Per gaudir d’aquesta identitat social que la majoria d’equips d’Espanya pretenen aconseguir no basta jugar a Primera Divisió. No basta millorar el planter amb fitxatges milionaris...". I l’editorial continua: "La irresistible ascensió d’una categoria a l’altra que ha protagonitzat aquests darrers anys el Mallorca podia fer pensar que els èxits esportius s’aprofitarien per fer-ne del club, precisament, això que no acaba de ser: qualque cosa més que un club".

L’etern debat (III)

Ja veuen vostès que han passat gairebé vint-i-cinc anys i la situació del Reial Mallorca és quasi exacta. L’equip lluita ara per no baixar a Segona Divisió, però és evident que no s’han aprofitat els anys de bonança esportiva per consolidar l’entitat socialment, per convertit el Mallorca en alguna cosa més que un club. Com fa vint-i-cinc anys. És per això, amb els problemes i els avantatges que suposa que el Mallorca sigui ara una Societat Anònima i no un club esportiu ens trobam en una situació dramàtica, des del punt de vista esportiu, econòmic i social.

L’etern debat (IV)

Lluc recollia articles d’Andreu Manresa, Planas Sanmartí, Alexandre Vidal, Emilio M. Lubrín, Joan Mora i una entrevista de Joan Canyelles a Llorenç Serra Ferrer, aleshores tècnic del filial del Mallorca a Tercera Divisió. M’han de permetre que destaqui un paràgraf d’Andreu Manresa. "La primera pregunta que ens hauríem de fer és si el Mallorca és més que un club? Per mi, la resposta particularíssima, és que no. En absolut. No ha estat una vàlvula d’expansió de necessitats polítiques, socials, culturals o estrictament xovinistes d’una col·lectivitat". Idò.