Mateu Alemany és una persona clau i decisiva en la història del Reial Mallorca. La seva contribució ha estat fonamental perquè l’entitat totalitzi ja dotze temporades a la màxima categoria del futbol espanyol. Alemany és valent, decidit, sovint arriscat, i sempre generós en la seva entrega. Alemany és avui enyorat i recordat per l’afició com el millor gestor que mai no ha tingut l’entitat. I el president ha decidit posar en joc el seu prestigi per mallorquinisme, per responsabilitat, perquè estima el club. Així ho va dir. Però Alemany no fa gols, ni té una solució màgica a les dificultats econòmiques que pateix l’entitat. No ho tindrà fàcil. El mite Alemany ocuparà ara la llotja de Son Moix, viatjarà, prendrà decisions i s’humanitzarà. Mateu Alemany ha agafat un camí de risc en el qual té molt a perdre. I a guanyar.
El millor del projecte d’Alemany és que no depèn de la permanència de l’equip a Primera Divisió, tot i que és evident que facilita la supervivència de l’entitat. Disposa d’una opció de compra que venç el quinze de juliol amb un preu ja pactat avui i que és diferent –és clar!– en funció de si l’equip continua a la màxima categoria del futbol espanyol o no. Alemany es mostrà ahir convençut que executarà l’opció de compra i insistí en mil i una ocasions a recordar que l’etapa de Vicenç Grande al capdavant de l’entitat ja s’ha acabat. No ho pos en dubte.
A mí, s’ho poden imaginar, m’agrada que Alemany tengui la intenció de facilitar que el Reial Mallorca quedi en mans de mallorquins. I que siguin com més, millor. És el desitjable. Alemany recordà que ja a l’any 2003 ho intentà i que aleshores s’aprovà en una reunió del consell d’administració que cap accionista no podia posseir més del 20 per cent de les accions. No entraré ara a valorar si aquesta condició fou una imposició del Grupo Zeta o si Bartomeu Cursach era realment el propietari de les participacions de Joan Tolo Seguí i Mateu Palmer. Ja és indiferent. Allò cert i segur és que la filosofia d’Alemany, la seva intenció de fer un Mallorca de mallorquins, de molts mallorquins, em sembla extraordinària.
Però no seria just si no acabàs aquestes línies amb unes paraules d’agraïment per a Vicenç Grande. S’ha equivocat molt, hi he mantingut importants disputes, però ningú no li pot negar que, finalment, ha facilitat el retorn d’Alemany, la millor de les solucions per al Mallorca. Just una cosa més: Grande fou extremadament generós quan passà a controlar la Societat Anònima Esportiva. Mai no ha dit de quant era el deute quan hi arribà, ni què trobà sota l’estora. Fou respectuós amb els anteriors gestors. Alemany, que ningú no ho dubti, també ho serà ara amb Grande. És un senyor. Segur.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.