Maria LlullPalma16/01/09 0:00
TW
0

Mateu Alemany tornà ahir al club que va ser casa seva durant setze anys. El nou president del Mallorca ha estat l’opció més desitjada tant per als administradors concursals, com per als aficionats i un ampli sector del mateix club vermell. Finalment, la seva arribada servirà per calmar els ànims d’una entitat esportiva que necessita més que mai dirigents amb un perfil eminentment tècnic que treballin tant per salvar l’equip com per aconseguir vendre el club i deixar-ho en les mans més adequades. Alemany entrà en el club illenc l’any 1998 com adjunt a la gerència i anà escalant posicions fins a accedir a la presidència l’any 2000. Durant aquests dos anys primer fou director general i després conseller delegat del Mallorca. Mateu Alemany passà a ser president executiu del club vermell, que en aquells moments tenia Antonio Asensio com a propietari.

Amb ell com a president, el Mallorca va tenir l’estabilitat necessària per assolir èxits esportius importants. A la fi, hi havia un projecte de continuïtat, que es va veure culminat amb la consecució de la Copa del Rei el juny de 2003, quan Gregorio Manzano era a la primera etapa com a tècnic vermell, sense deixar de banda la classificació per a la Lliga de Campions la temporada 2000/2001. Encara afegeix més mèrit el fet que les fites esportives arribassin a un equip que no gaudí precisament de continuïtat a la banqueta. Durant els cinc anys que durà l’era Alemany la llista de tècnics vermells va estar formada per Luis Aragonés, Bernd Krauss, Sergio Kresic, Tomeu Llompart, Gregorio Manzano, Jaime Pacheco, Benito Floro i l’esperat retorn d’Héctor Cúper.

El Mallorca es va consolidar no només en l’àmbit esportiu, sinó també com a entitat esportiva i social. L’any 2002 es creà la Fundació Reial Mallorca, un òrgan que des de llavors ha servit per desenvolupar el vessant social del club vermell. A l’etapa en què Mateu Alemany va ser president, l’afició vermella conegué una època d’esplendor, amb noms que han passat a la història del club illenc, com per exemple el del camerunès Samuel Etoo. Així i tot, aquests cinc anys, que abracen des de l’arribada d’Alemany el 2000, fins al seu adéu el 2005, no només han estat anys d’èxits. L’altre vegada president del Mallorca deixà qüestions pendents de solucionar, com fou el contenciós existent amb els copropietaris del Lluís Sitjar. Alemany també partí sense deixar aclarit el tema de la pista d’atletisme de Son Moix.

Malgrat els contres, l’etapa de Mateu Alemany quedà en el record de l’afició com un període de gran estabilitat i d’èxits a l’àmbit esportiu. Alemany mostrà sempre una gran capacitat negociadora i una manera de treballar basada en la seriositat i en la defensa dels interessos del Mallorca per damunt de tot. Per això es presenta ara com la millor solució per fer resorgir el club vermell.