TW
0

El president
Joaquín García pot passar a la història com el president del Reial Mallorca que baixà l’equip a Segona Divisió, després de dotze temporades a la màxima categoria. Sempre que Vicenç Grande, és clar, aconsegueixi que continuï més enllà del 30 de gener, data en què és prevista la junta general d’accionistes que ha de canviar el consell d’administració. Però Joaquín García és avui el president i no pot amagar la seva responsabilitat rere Vicenç Grande, que encara és el màxim accionista. Grande decidí abandonar la presidència del Reial Mallorca i m’asseguren que no interfereix ni poc ni gens en la gestió diària de la Societat Anònima Esportiva. Ara bé, tampoc no pot eludir la seva responsabilitat com a propietari de l’entitat.

En tot cas, Joaquín García té les mans lliures per fer i desfer, ja que els vots dels representants de Vicenç Grande al consell d’administració donaran suport sempre a l’ara president. Em diuen, fins i tot, que a Grande no li agraden algunes de les decisions que ha adoptat García, però que no fa comptes qüestionar la feina de l’actual mandatari. Els en podria posar almanco dos exemples, però ho deixarem per a un altre dia. Grande deixa fer i García s’equivoca –i de quina manera!– quan dóna suport a Manzano. No vol contribuir a empitjorar la delicada situació econòmica de l’entitat, tot i que m’asseguren que García també és conscient que a l’equip li fa falta un revulsiu. Ell té, de moment, una responsabilitat mínima en la situació que pateix el Reial Mallorca, però no hi ha res de pitjor que deixar passar el temps i girar el cap. Ja saben vostès que no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure. El problema creix, es fa gros, i els puc ben assegurar que no s’arreglarà tot sol.

Així, García no té més remei que prendre decisions, afrontar amb valentia el futur i engegar d’una punyetera vegada Manzano. És el millor per a l’entitat. La situació actual no es pot perllongar. Em comenten que els executius del club estan decidits a donar suport al canvi. La covardia del president i la peculiar situació institucional que pateix el Mallorca no han de servir per resignar-se al descens. De cap manera. Pot ser que l’equip baixi a Segona Divisió, però el propietari, el consell d’administració, els jugadors, l’afició... no es poden asseure a esperar el tràgic moment. S’ha de lluitar fins al darrer alè. I, certament, quan falta encara un partit i mitja Lliga, ningú no pot pensar encara que el descens és inevitable. Ni parlar-ne. Ara bé, la quantitat de punts que el Mallorca ha de sumar per aconseguir la permanència escarrufa. Serà ben complicat, però ja saben vostès que mentre hi ha vida...

Els jugadors
Mai no moren batles. I els entrenadors, en aquest sentit, són com els batles. Vull dir, que els futbolistes donen suport al tècnic de l’equip fins que arriba el moment de la destitució. Aleshores, la situació canvia i surten a llum un munt de circumstàncies que fan més fàcil el relleu. Ara per ara, a la plantilla del Reial Mallorca ja hi ha un grapat de futbolistes que consideren que amb Manzano serà gairebé impossible aconseguir la permanència.

El relleu
Mirin vostès, estic ben segur que en les circumstàncies actuals qualsevol entrenador ho faria millor que Manzano. Ara bé, tant Serra Ferrer, com Jaume Bauzà com Fernando Vázquez estan capacitats per treure un rendiment millor d’aquesta plantilla. En canvi, encara que n’hi ha que defensen que Nando Pons hauria de rebre la responsabilitat de gestionar l’equip que ell creà, personalment crec que el secretari tècnic –perdó, director esportiu– no està capacitat per salvar-lo del descens.

Doblers
Pot ser que algun futbolista del Reial Mallorca hagi tingut problemes perquè el seu banc li descompti algun pagaré del Reial Mallorca? Ah, i troben possible que el Mallorca hagi ajornat amb algun futbolista el pagament d’un pagaré? I què va succeir amb el pagaré de 500.000 euros que havia de cobrar l’Athletic de Bilbao per Aduriz setmanes enrere? Es va tornar? I què succeirà amb el d’1.500.000 euros que venç en els pròxims dies? Jo no ho sé, però m’ho puc imaginar. I vostès?

IB3 TV i l’afició
Un poc més de 2.600 espectadors acudiren dijous a Son Moix per presenciar el duel de Copa del Rei entre el Reial Mallorca i l’Almeria. I diumenge, només 17.344 espectadors assistiren en directe al matx amb el Reial Madrid. La crisi esportiva és immensa i absolutament prioritària, malgrat que aconseguir retornar la il·lusió a l’afició és també una necessitat ineludible. En aquest sentit, el consell d’administració del Reial Mallorca ha de fer tot el que pugui de manera immediata per omplir Son Moix en els pròxims partits. És urgent. Personalment, em cridà molt l’atenció que només 2.600 aficionats presenciassin en directe el duel de Copa, tot i que és ben cert que feia un dia horrorós i que IB3 TV oferí el matx.

És per això que em vaig interessar per saber quanta gent l’havia vist per televisió. Segur que el director general d’IB3, Antoni Martorell, n’està més content que unes pasqües, ja que sintonitzaren la nostra televisió un total de 67.000 espectadors, un 15,4 per cent de l’audiència. Un èxit d’IB3, però a mi em sembla un gran fracàs del Reial Mallorca. No va anar pràcticament ningú al camp i just el varen veure 67.000 persones per televisió. Ho trob poc, i més encara si consideram que el València-Vila-real de dissabte, que també oferí La Sexta, el veren només per IB3 un total de 27.000 persones.

Per cert, i parlant d’audiències, sempre he defensat que no tot és vàlid per aconseguir espectadors i que el preu d’alguns productes televisius hauria de ser prohibitiu per les conciències dels executius del nostre canal autonòmic. Em referesc, ja s’ho poden imaginar, a la Fórmula 1. Em pareix senzillament impresentable que IB3 pagui una doblerada per retransmetre el Mundial de Fórmula 1. Si encara fos el de motociclisme, que té la participació del mallorquí Jorge Lorenzo...