El president defensa Manzano

A la cúpula directiva mallorquinista, conscients de la delicada situació econòmica del club, són partidaris de mantenir Manzano al capdavant de la plantilla vermella, tot i que la situació comença a ser insostenible i que als despatxos de l’Ono Estadi no tothom combrega amb aquesta actitud i n’hi ha que clamen per un canvi d’entrenador com a revulsiu. El motiu principal pel quan no s’ha destituït de manera fulminant el tècnic de Jaén després que el Mallorca encadeni ja deu jornades sense conèixer la victòria, és que té contracte en vigor fins al juny de 2010 i la seva rescissió implicaria més problemes per a la ja precària tresoreria del club.

Així, el 30 de gener podria ser la data de caducitat de Gregorio Manzano si no canvia per bé el panorama esportiu de l’equip. En el cas que Joaquín García no continuàs de president i n’hi hagués un de nou, les coses podrien canviar radicalment. Si com tots els indicis assenyalen, i els administradors concursals no s’hi oposen, l’exbatle de Montuïri i home de confiança de Vicenç Grande, Joan Antoni Ramonell, acabàs investit com a nou president el pròxim dia 30, Manzano podria tenir les hores comptades en el cas que el Mallorca no remunti en la Lliga.

Pocs tècnics aguanten 10 partits sense guanyar

La paciència té un límit, sobretot amb els entrenadors, encara que en uns clubs sigui més ampli que en d’altres. També la situació de l’entitat en qüestió és decisiva i sembla que, ara per ara, la del Mallorca no és la millor per efectuar un canvi que impliqui haver-hi de gastar doblers. Fa deu partits que l’equip de Manzano no guanya en la Lliga, un fet que, sense ser habitual, tampoc no és tan aïllat. En els darrers anys s’han vist altres casos de confiança en el tècnic semblants al que ara té el Mallorca, encara que sovint la destitució de l’entrenador s’ha acabat produint. Aquesta mateixa temporada, s’ha vist com alguns clubs no han volgut esperar que l’entrenador en qüestió pogués arreglar la situació i s’han decidit pel canvi.

Així ha passat a l’Almeria, on Arconada va ser acomiadat i substituït per Hugo Sánchez quan tenia l’equip ben situat a la classificació, encara que feia cinc partits que no guanyava. El mateix camí del tècnic basc l’han seguit Manolo Zambrano al Recre, substituït per Lucas Alcaraz en la sisena jornada; Cuco Ziganda a l’Osasuna també en la sisena jornada, per José Antonio Camacho; Tintín Márquez a l’Espanyol, reemplaçat per Mané en la tretzena jornada; i Bernd Schuster al Reial Madrid en la catorzena per Juande Ramos. Com a contrapunt, hi ha els exemples d’entrenadors que fins que no han perdut deu partits no han estat destituïts, com Luis Fernández fa dos anys al Saragossa i Raieri el 2005 en el València.

Les nou victòries de la salvació són factibles

Gregorio Manzano ha fet comptes i ha vist la llum. Enmig de tota la tempesta que li ve a sobre, el seu missatge és que en aquesta campanya la permanència és possible conquerint nou victòries en les vint jornades que resten per disputar. És a dir, aconseguir un mínim de 27 punts que, afegits als 14 d’ara, en sumen un total de 41, una xifra que en aquests moments sembla suficient per evitar el descens a Segona. Si miram els nombres que el Reial Mallorca presenta aquesta temporada i comprovam que només ha estat capaç d’aconseguir tres victòries en les devuit jornades disputades, podríem pensar que la meta marcada per Manzano és una utopia.

Però si en prenem com a referència les dues darreres campanyes amb el tècnic andalús a la banqueta, podem constatar que les estadístiques que el Mallorca ha firmat en les segones voltes dels dos darrers cursos conviden a veure la situació des d’una perspectiva una mica més optimista. Sense anar més lluny, la temporada passada, la 2007-08, el Mallorca aconseguí deu triomfs en la segona volta i això li permeté afrontar la darrera jornada del campionat amb opcions de lluitar pels llocs de la UEFA. En canvi, en el campionat 2006/07 s’assoliren les nou victòries en la segona volta. No menteix Manzano quan afirma que "amb el Mallorca he viscut situacions semblants i ens n’hem sortit. Però, alerta! En la campanya 2002/03, també amb Manzano d’entrenador, només se sumaren sis victòries.

Gabinet de crisi a la ciutat esportiva

Després de caure a la zona de descens a Segona Divisió i d’encadenar deu jornades sense guanyar, en les quals únicament s’han sumat 3 punts de 30 de possibles, les alarmes s’han disparat en el Reial Mallorca. La situació esportiva de l’equip és extremadament delicada i era necessari convocar un gabinet de crisi per analitzar els fets i per cercar-hi possibles solucions. Amb aquest finalitat el director esportiu, Nando Pons, es deixà veure ahir dematí per la ciutat esportiva de Son Bibiloni i, tal com ha fet altres vegades, protagonitzà una cimera amb el tècnic, Gregorio Manzano, a la qual s’afegiren posteriorment el segon entrenador, Gonzalo Hurtado; el preparador de porters, Joan Mesquida, i el preparador físic, Toni Servera.

La reunió, amb cares serioses, va durar 20 minuts. Entre tots intentaren fer un diagnòstic de la delicada situació de l’equip per intentar, a partir d’aquí, posar-hi remei abans que no sigui massa tard. Una de les solucions podria consistir a reforçar l’equip encara més en el mercat d’hivern. L’afició mallorquinista perd la paciència, però també la confiança en la plantilla, amb passes agegantades i reclama un cop de timó que permeti canviar la pèssima dinàmica i l’espiral de mals resultats en què ha entrat l’equip. També és un fet innegable que el tècnic, Gregorio Manzano, és a la corda fluixa.