Imparable

El manacorí s’ha convertit en el millor tennista del món –ja que ha desbancat del seu tron Roger Federer–, ha guanyat per primera vegada el torneig de Wimbledon i el quart Roland Garros, s’ha penjat la medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín i ha estat distingit amb el premi Príncep d’Astúries. La figura del mallorquí ha trencat totes les fronteres i s’ha convertit en un dels esportistes més admirats arreu del planeta.

L’any va començar bé per a Nadal, que va arribar a la final del torneig de Chennay, on només l’esgotament li impedí rendir davant el rus Mikhail Youzhny. Abans, en semifinals, va jugar un dels partits de l’any davant el seu amic Carles Moyà. El xoc va durar quasi quatre hores i els tres sets que s’hi disputaren es decidiren tots al tie break. La següent aturada del manacorí va ser al primer Grand Slam de la temporada, l’Obert d’Austràlia. Nadal aconseguí el millor resultat de la seva carrera en el torneig australià en arribar a les semifinals, on va caure davant el francès Jo-Wilfred Tsonga.

No va estar gaire afortunat en els torneigs de Rotterdam i Dubai, però va recuperar la forma en el circuit americà, semifinalista a Indian Wells i finalista a Miami. L’arribada de la temporada de terra va permetre tornar a veure el millor Rafel Nadal. El manacorí es va convertir en el primer tennista que ha guanyat quatre vegades de manera consecutiva el Màsters Sèries de Montecarlo. També ha estat el primer a sumar quatre victòries al Comte de Godó, encara que va caure a segona ronda en el Màsters Sèries de Roma. El mallorquí se’n va refer aviat en vèncer per primer pic a la seva carrera en l’únic Màsters Sèries sobre terra que faltava a les seves vitrines, el d’Hamburg.

Si hi havia dubtes sobre si podria endur-se el seu quart Roland Garros de manera seguida, Nadal les va esvair ben aviat. El manacorí va apallissar Roger Federer a la final i va tornar a sortir victoriós de la pista central de París, sense haver cedit cap set en tot el torneig. Igualà així Björn Borj com el jugador que més vegades se l’ha adjudicat de manera consecutiva.

Nadal va posar rumb cap a la Gran Bretanya amb l’objectiu de prendre a Roger Federer el ceptre de Wimbledon. Per encalentir motors s’imposà sobre l’herba del London Queen’s Club i superà en la final Novak Djokovic. En el torneig de Wimbledon Nadal va avançar pel quadre entre rivals i xàfecs i es plantà per tercer any seguit a la final del torneig, novament davant Federer. En una final catalogada per alguns experts com el partit més espectacular de la història, el mallorquí va guanyar per primera vegada el torneig anglès i complí un dels seus somnis.

Després de guanyar el Màsters Sèries del Canadà i arribar a semifinals a Cincinnati, es va instal·lar a la vila olímpica amb la resta dels esportistes espanyols. Nadal es va penjar la medalla d’or dels Jocs Olímpics de Pequín després de batre en la final el xilè Fernando González i sabent que a l’endemà seria proclamat número 1 del món, després d’haver estat 160 setmanes darrere Roger Federer en la classificació de l’ATP.

El següent triomf de Rafel Nadal no va ser sobre una pista de tennis, ja que li va ser atorgat el premi Príncep d’Astúries dels Esports, en què superà la candidatura de la selecció espanyola de futbol, recent campiona d’Europa, entre d’altres.

L’esgotadora temporada realitzada pel mallorquí li va passar factura en la recta final de l’any, quan va ser eliminat en semifinals de l’Obert d’Austràlia per Andy Murray. També en aquesta ronda va ser fet fora del Màsters Sèries de Madrid i en quarts de final del de París-Bercy, on es va haver de retirar per una tendinitis al genoll dret. Aquesta lesió va privar Nadal de disputar la Copa Màsters de Xangai i la final de la Copa Davis, que Espanya va guanyar a l’Argentina contra tot pronòstic.