Pere BatllePalma28/12/08 0:00
TW
0

Al tècnic del Reial Mallorca, Gregorio Manzano, no li grada utilitzar la paraula ‘rotacions’ quan es tracta de parlar de la introducció de canvis en el seu onze titular, però la veritat és que, després de setze jornades, el seu equip no ha jugat d’inici dos partits consecutius amb els mateixos homes.

Encertar l’alineació titular del Mallorca ha esdevingut gairebé una missió impossible. Bé per les lesions, bé per les sancions o bé per decisions tàctiques, sempre hi ha hagut canvis en l’onze inicial del conjunt vermell d’un diumenge per l’altre, si bé el dibuix tàctic que ha fet servir el tècnic andalús ha estat quasi sempre fidel al sistema 4-4-2.

Manzano justifica aquests constants moviments tàctics en el fet que prepara cada partit en funció del rival, però la imatge que transmet és que no acaba de trobar les tecles que facin funcionar l’equip.

Els 21 integrants de la primera plantilla del Reial Mallorca han gaudit d’oportunitats de guanyar-se un lloc en l’onze inicial i tots han estat titulars almenys en una ocasió. Això sí, Manzano ha demostrat tenir una major confiança en uns futbolistes que en altres.

L’única línia en la qual el tècnic no sembla tenir dubtes és a la porteria, ja que la seva aposta principal sempre ha estat la de Miquel Àngel Moyà i només la seva desgraciada lesió obligà un canvi de plans. Lux s’ha col·locat davall els pals els darrers set partits, en els quals el Mallorca no ha conegut la victòria i això ha accelerat la contractació d’un tercer porter, l’israelià Dudu Aouate, ja que Manzano no compta gaire amb l’arquer mallorquí del filial, Tomeu Nadal.

En la defensa, els laterals Josemi i Corrales, que amb Arango són els tres jugadors del Mallorca que més minuts han jugat fins ara, tenen el lloc pràcticament assegurat en l’equip titular, mentre que en la zona central Nunes, David Navarro i Ramis es reparteixen els minuts.

En el centre del camp en quasi tots els partits, el Mallorca ha jugat amb un doble pivot, encara que quan Manzano ha cercat un joc més ofensiu ha dibuixat un rombe. Martí és el pivot que ha jugat més minuts, mentre que homes com Varela, Arango i Jurado han completat la línia medul·lar en un major nombre d’ocasions jugant, fins i tot, en diferents posicions.

Finalment, en atac, el davanter basc Aritz Adúriz és la referència principal, i Arango i Webó són les seves parelles més habituals. Alhassane Keita ha quedat reduït al paper de revulsiu i Óscar Trejo sembla que ha deixat d’entrar en els plans de Manzano.