Ara que ja fa temps que heu tornat a les Illes, en quin estat heu trobat el futbol balear?
Quant al futbol d’elit, els mallorquins som uns privilegiats per poder gaudir cada quinze dies d’un partit de Primera Divisió, malgrat que s’ha de matisar en quina situació es troba el Mallorca. També és un fet positiu que l’Eivissa, malgrat que es troba en un moment delicat, el Santa Eulària i l’Atlètic Balears siguin a Segona B. És important tenir competència i equips que puguin donar una oportunitat als futbolistes. Des del punt de vista de futbol formatiu, hi ha equips de bon nivell.
Quin balanç feis de l’experiència a Grècia?
Molt positiu. És una experiència que m’ha ajudat molt a formar-me i a conèixer altres cultures futbolístiques. Em vaig espavilar molt. Esportivament em va anar molt bé, encara que no va acabar com jo hauria volgut.
Enyorau la passió amb la qual es viu el futbol allà?
Per sort, en la meva trajectòria se’m va creuar el Betis, on vaig experimentar la passió amb la qual es viu el futbol a un lloc com Sevilla. Aquest ambient passional em va omplir molt. Però no ho enyor, perquè a Mallorca he trobat altres coses que també necessitava. Com més enfora he anat, més he valorat com es viu a Mallorca.
Com veieu la situació actual del Mallorca?
Crec que l’equip sortirà d’on es troba. El més perillós és que hi ha qüestions extraesportives que afecten l’àmbit esportiu. És una llàstima que el Mallorca estigui en aquesta posició, sobretot quan va cobrir amb molta identitat una etapa de consolidació a Primera Divisió, cosa que no és gens fàcil. Després de dotze temporades a Primera Divisió tenen moltes experiències. Però de cop i volta hi ha gent que es distreu i que es creu que això és senzill i, és clar, travela. Es crea una situació d’inestabilitat i inseguretat molt forta. No serà fàcil sortir-ne. En àmbit esportiu, s’ha de pensar que ningú no et regala res i que les coses s’han de guanyar cada dia. En la competició, s’ha d’estar segur del que es vol fer. Tanmateix, abans hi ha una planificació que també s’ha de dur a terme. S’ha de partir de tenir ben estructurat el club des del punt de vista esportiu. Després s’ha de repartir en àrees de treball i de organització. La feina s’ha d’executar amb gent preparada i molt ben mentalitzada. Jo no sé si això existeix en el Mallorca.
Quina opinió teniu de Gregorio Manzano?
És un entrenador que té una experiència i una qualitat ja contrastades dins el món del futbol d’elit. És una persona preparada.
Què falta a l’equip vermell per trobar el punt de confiança que li manca?
És veritat que hi ha una situació en què no es troba la solvència necessària per guanyar partits. Aquesta mancança arranca de la planificació que s’hagi fet i d’una situació en la qual hi ha noves incorporacions de futbolistes. Quan comença el campionat s’han de tenir fetes una sèrie de coses que no s’han pogut fer. Ara ens trobam que la cursa ja està a tota màquina i on s’havia de programar ja no es pot fer. El Mallorca no acaba d’estar segur amb ell mateix i això és un poc delicat. L’entrenador fa esforços contínuament per trobar una estabilitat i ara té la necessitat d’aconseguir resultats. A tots ens agradaria que l’equip tingués tranquil·litat i confiança, perquè hi ha una plantilla correcta per ser a Primera Divisió.
Quina opinió teniu de Vicenç Grande?
És un empresari mallorquinista que s’ha ficat en el món de futbol, però sense saber molt bé què és el futbol. Li ha faltat una mica de prudència, que és molt bona companya de viatge, i també envoltar-se de persones enteses en aquesta situació. Dins el futbol, has de recórrer a gent preparada i amb coneixements suficients per dur a terme l’objectiu planificat. El que veig és que Grande s’ha tirat dins la piscina sense saber quanta d’aigua hi havia ni on volia anar. Li ha faltat organització, prudència i ser més tranquil en moments determinats.
Una bona notícia aquesta temporada fou l’ascens de l’Atlètic Balears. Veieu possible la seva permanència?
L’Atlètic Balears és un històric a Mallorca. Ha passat per moments molt complicats. Tant de bo agafi una bona ratxa d’identitat social i esportiva. Això seria fantàstic per al futbol balear. La permanència la veig ben possible. Va ser una llàstima el que va passar amb Toni Cazorla, una persona que he tingut al meu costat d’ençà ell era molt jove. Crec que és un bon professional i està ben preparat. Però l’han substituït per un altre tècnic, Francisco, que té també un coneixement i una experiència que poden ajudar molt. S’ha de fer feina des de baix i planificar un poc. S’ha de fer un projecte a mitjan i a llarg termini. Si es treballa d’una manera estructurada des del futbol formatiu tindran possibilitats d’aconseguir moltes coses.
Enyorau entrenar?
Som entrenador a la meva manera, malgrat la meva feina de comentarista a la televisió. Repàs el que fan els equips i pens què faria jo.
Pensau tornar qualque dia?
No ho descart. He tingut propostes a Espanya i a l’estranger. He passat una etapa molt intensa i de vegades he agafat coses que no encaixaven bé dins la meva personalitat. Ara puc triar el que vull fer i la línia que ha de tenir un club per entrenar-lo.
Quin moment positiu destacaríeu en la vostra carrera?
He tingut bastants moments dolços. No puc triar-ne un. Puc parlar dels meus inicis al Mallorca, quan vam pujar a Primera Divisió dins Logronyo, o quan quedàrem entre els quatre primers i jugàrem l’únic play off que ha existit en aquest país. També destacaria quan jugàrem la primera final de la història del Mallorca, que fou la de Copa al camp de l’Atlètic de Madrid. També record molt positivament la meva etapa en el Betis, com també l’època del FC Barcelona, on vaig ocupar diversos càrrecs, inclòs el d’entrenador del primer equip.
I un moment dolent?
El més dur va ser quan vaig haver de partir del Mallorca. Quan faltava una jornada per acabar la temporada, Miquel Dalmau em va destituir. Aquest ha estat el moment que més m’ha costat digerir. De fet, encara em costa.
Quin desig teniu per a l’any pròxim?
Pau i tranquil·litat, que és el més important. I també salut per a tothom. Les altres coses ja vindran amb la nostra capacitat i il·lusió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
RCE Mallorca Any 2009: A Segona Any 2010: Desaparició Visca en Grande!
A Grande el que li ha sobrat és MOLTA CARA.
El Mallorca com deia en RAT era el refugium pecatorum de tots els abandonats per l'amor o que mai sortien de problemes quotidians. El Mallorca era l'aspirina que curava tots els mals de cap o que més en donava, però dolor a gust no fa mal, dóna més gust. El Mallorca encara té aquest poder de guarir tots els nostres mals, malgrat aquest Grande, que fa plorera de bondeveres, a tots els que tenen al degà com un talismà, com un vincle social que ens uneix a la nostra terra, sa nostra estimada roqueta.
pareix que no recorda el seu llançament al futbol professional que el va a dur a terme gracies al equip del seu poble. A vegades mos falta un poc de memoria historica, una llastima....