El Barcelona i el Reial Madrid, els dos teòrics grans favorits al títol de Lliga, afronten "l’aturada nadalenca" amb sensacions ben diferents, ja que, mentre que el primer s’està mostrant intractable i trencant tots els rècords, el conjunt madridista és ple de dubtes, problemes i interrogants. Amb setze jornades complertes, o el que seria el mateix, el 42,1 per cent del campionat ja disputat, la classificació de Lliga és concloent: líder, el Barcelona, amb 41 punts –fet que representa un rècord de lliga–, 48 gols a favor (3 per partit) i només 10 en contra (0,625 per matx), i campió d’hivern quan falten de tres jornades per acabar la primera volta.
Per darrere dels blaugranes, hi ha, per aquest ordre, el Sevilla (31 punts), Atlètic de Madrid i València (30), i Reial Madrid i Vila-real (29). És a dir, el vigent campió de Lliga, el Reial Madrid, és fora de la zona Lliga de Campions just en la campanya que s’estrena per al futbol espanyol tres places directes d’accés a l’esmentada competició per a un temporada 2009-10, en què la finalíssima del torneig es disputarà a l’estadi madridista Santiago Bernabéu.
Tanmateix, al marge de la situació madridista en la classificació, les sensacions que ofereix respecte al Barcelona són un abisme més gran que els dotze punts de diferència entre un i altre: els barcelonistes, amb un nou rècord de set partits fora de casa guanyats de manera consecutiva, agrada i enamora amb el seu joc. El tècnic barcelonista, Pep Guardiola, ha guanyat la seva aposta i ha rebutjat tota crítica o dubte que li posaven al principi per allò de la seva inexperiència per dirigir un equip d’elit. Tots són afalacs per a ell i, a més, per al seu futbol.
Només va perdre en la primera jornada, a Numància, i després pràcticament va arrasar, a més de classificar-se per als vuitens de final de la Copa del Rei i ficar-se sense conflictes en els vuitens de final de la Lliga de Campions. Els triomfs en els dos darrers mesos de l’any davant dels seus rivals més durs ho diuen tot: Sevilla (0-3), Atlètic de Madrid (6-1), València (4-0), Reial Madrid (2-0) i, diumenge passat, Vila-real (1-2). Amb això l’equip ha fet callar totes les crítiques, vot de confiança inclòs, que tenia abans de l’estiu la junta directiva, presidida per Joan Laporta.
El Reial Madrid és el contrari: 9 triomfs, dos empats i 5 derrotes, amb 34 gols marcats (2,125 per partit) i 26 d’encaixats (1,625); destitució del tècnic alemany Bernd Schuster i nomenament al seu lloc de Juande Ramos, prèviament destituït del Tottenham; i immersa la seva junta directiva presidida per Ramón Calderón en una sèrie de presumptes escàndols i veus en contra seva. Aquest mal moment, culminat amb l’eliminació a la Copa del Rei davant del Reial Unió Irun, de la Segona Divisió B, la gran plaga de lesions (una vintena d’ençà que ha començat la campanya) i el desig de "jugar-s’ho tot" en la Lliga de Campions (és en vuitens, en què es mesurarà a l’Spanish-Liverpool), ha motivat que el Reial Madrid s’hagi llançat de manera esbojarada al "mercat hivernal".
Han arribat a "cop de talonari" el davanter holandès Klaas Jan Huntelaar (Ajax Amsterdam) i el migcampista francès Lassana Diarrá (Portmouth), s’ha recuperat d’una cessió el jugador Dani Parejo (Queen’s Park Rangers) i s’espera un altre fitxatge. De moment, amb els 20 més 7 d’acord amb objectius aconseguits gastats per Huntelaar i els 19 de Diarrá, uns 46 milions d’euros són el que s’han gastat per reparar el que no varen fer a l’estiu. Enmig dels dos colossos trobam el Sevilla, l’Atlètic de Madrid i el València, que estan complint, fins i tot, més del que s’esperava. Dels tres, el Sevilla és el més irregular. Tot i la baixa de la seva "ànima" Dani Alves, fitxat pel Barcelona, està bé en lliga, però no en les "copes": eliminat de la Copa del Rei i de tota competició europea, en caure a la UEFA.
L’Atlètic de Madrid és dels millors del campionat. Després d’un inici ranquejant, a causa de les lesions d’algunes de les seves estrelles, ha anat creixent tant que fa quinze partits seguits (des d’octubre) que no perd. És "viu" en les tres competicions (Lliga espanyola, Copa del Rei i Lliga de Campions), a mercè d’un "quartet màgic": el portuguès Simao, l’argentí Kun Agüero, l’uruguaià Diego Forlán i el també argentí Maxi Rodríguez. Amb les seves quatre estrelles, l’Atlètic de Madrid, del mexicà Javier Aguirre, vola i ofereix bon futbol. I, per plaer dels seus seguidors, acaba l’any 2008 per davant del seu "etern rival", el Reial Madrid, i en zona Lliga de Campions.
El València d’Unai Emery és, sens dubte, ben diferent del que va mostrar la campanya passada l’holandès Ronald Koeman. L’equip en la present lliga ha aconseguit completar el millor inici de tota la seva història i la seva primera derrota forana arribà davant del Barcelona. Ha acabat l’any amb una derrota davant del Reial Madrid, a l’estadi Santiago Bernabéu, però ha demostrat que cal comptar amb ell per a la denominada "zona Champions". I continua endavant en Copa del Rei i en la Copa de la UEFA. L’exemplar Vila-real, el més modest de tots els sis primers quant a pressupost però admirable en el seu treball, continua donant la cara en el campionat estatal i en la Lliga de Campions.
Molt més preocupant, sens dubte, és la situació de l’Osasuna (12 punts), el Recreativo i l’Espanyol (13 punts), que ocupen actualment llocs de descens. Els tres, curiosament, han estat els primers en canviar de tècnic i, pel que sembla, no ha servit de res.En el caire de la zona descens hi ha el Reial Mallorca (14 punts), l’Almeria (16 punts) i el Numància (17 punts). Una mica més folgats apareixen el Racing Santander i el Reial Betis (18 punts), l’Athletic Bilbao (19), l’Sporting Gijón i el Getafe (21), el Màlaga (22) i el Reial Valladolid (23unts).
El Barça és un equip de rècord
El Barça de Josep Guardiola ja és de vacances. Això sí, ho ha fet després de trencar definitivament la Lliga a ritme de rècord i coronar-se, quan falten tres jornades per al final de la primera tornada, campió d’hivern. Els blaugranes han guanyat la Lliga abans de Nadal i ara només la poden perdre, encara que el joc de l’equip i les sensacions que transmet en el camp no conviden a pensar en aquesta possibilitat. El Barcelona de Pep ha batut, a més, el rècord de victòries seguides en Lliga a domicili (7), que estava en poder del Madrid de Miguel Muñoz (temporada 1960-61). Des que existeix la Lliga de 3 punts, ningú no n’havia sumat tants (41) en els 16 primers partits. Els números del nou Barça són tan brillants que ha aconseguit empatar el Vila-real com a millor equip de 2008 (ambdós han sumat 74 punts). I això que els catalans arrossegaven una dolorosa herència de la segona meitat de la temporada anterior, quan un equip a la deriva, engolit per l’autocomplaença de les seves grans estrelles, va acabar a 18 punts del Reial Madrid.
El conjunt català domina totes les facetes del joc. És el que menys gols ha encaixat (10), el que més n’ha marcat (48), el que mes dispara a porta, el que menys ocasions concedeix, el que més pilotes recupera i el que menys perd. Té en la seva plantilla el pitxitxi del campionat, Etoo (15), i també el Zamora, Valdés (10), i fins i tot el que més assistències reparteix de la Lliga, Xavi Hernández (8). Els números són freds, però de vegades revelen una veritat demolidora, insultant, gairebé tant com la tirania que aquest Barça està exercint en el campionat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.