L'optimisme torna a l'estadi (0-0)

El Mallorca mostrà una millora substancial. Sumà un punt, però varià la seva actitud. L’afició, acostumada ja a la indolència, agraí ahir la major intensitat dels mallorquinistes, que cercaren el triomf en tot moment. El Mallorca, tot i que el Sevilla disposà d’algunes ocasions de gol, es mostrà més segur en defensa i, com a mínim, aconseguí interrompre la sagnia golejadora que patia. De fet, s’aconseguí mantenir la porteria a zero. Ara bé, tot i sortir del descens, els nombres del Mallorca són horrorosos. L’equip de Manzano fa vuit partits que no guanya i ha sumat només tres punts dels darrers vint-i-quatre. És el tercer equip més golejat i just ha guanyat tres partits dels setze disputats. I el coer, que encara és l’Osasuna, just es troba a dos punts. Vius! Ah, i el tècnic no ha repetit onze inicial ni en una sola oportunitat.

Els amics de les estadístiques, de les casualitats i de les supersticions confiaven ahir en el triomf del Reial Mallorca. Hi havia símptomes per a l’esperança, ja que amb Lux davall els pals el Mallorca just ha guanyat un partit: fou, precisament, la temporada passada davant el Sevilla en el Sánchez Pizjuán. A més a més, el Mallorca no venç el Sevilla a Palma des del desembre de 1999, també en el darrer enfrontament de l’any. Però no va poder ser. El Mallorca ahir just empatà, tot i que l’actitud i la intensitat foren millors.

Manzano tornà a capgirar l’onze inicial. Així Lux, amb Moyà lesionat, continua a la porteria. En defensa, Josemi i Corrales ocuparen els laterals, amb Nunes i Ramis –David Navarro està sancionat– com a centrals. En el centre del camp, Mario Suárez i Pep Lluís Martí foren els encarregats d’organitzar i distribuir el joc, mentre que les bandes foren per a Scaloni i Varela. En atac, Arango fou l’acompanyant d’Aduriz.

El partit, com ja és habitual, començà de manera esperançadora. Poc després que es complís el primer minut de joc, l’asturià Muñiz Fernández no assenyalà un possible penal de Fernando Navarro sobre Aduriz. El conjunt de Gregorio Manzano tenia la pilota, manejava el matx davant un Sevilla que no aconseguia el control de l’esfèric. Nunes, de cap, envià la pilota fora per poc, després d’un córner llançat per Pep Lluís Martí –ja no els treu Arango–. Una vegada més, el millor joc del Reial Mallorca es va anar diluint amb el pas dels minuts. Capel, de cap, envià la pilota al travesser, després d’una bona jugada de Navas. El Sevilla, aleshores, mostrava ja senyals d’haver-se adonat que el partit havia començat.

L’enfrontament s’igualà i ni Mallorca ni Sevilla no aconseguien imposar-se amb claredat al centre del camp rival. En complir-se la primera mitja hora de joc, l’àrbitre encertà en no assenyalar penal de Nunes a Romaric en una jugada en la qual el futbolista sevillista es va deixar caure just notar el contacte del portuguès. Un xut de Varela i dues aproximacions d’Arango foren les principals oportunitats d’un Mallorca que, sense fer un gran partit, experimentava una millora força substancial.

L’equip vermell va dur la iniciativa del joc durant molts minuts a la segona meitat. Dominà territorialment i disposà d’esporàdiques oportunitats per inaugurar el marcador. El Sevilla, tot i que es mostrà una mica més ambiciós, fou quasi sempre un equip vulgar i mediocre. L’entrada de Kanouté en el minut 59 dotà els andalusos d’una referència ofensiva, però l’ocasió més clara del Sevilla arribà amb un xut de Romaric, que Lux encertà a rebutjar. Manzano tampoc no donava per bo l’empat i féu sortir Keita i Webó, encara que el resultat inicial fou una sentència inapel·lable.