L'afició sentencia Grande (2-3)

El Recreativo de Huelva guanyà a Son Moix (2-3) després d’un pèssim partit del conjunt de Gregorio Manzano. Els aficionats, emperò, explicitaren el seu disguts amb crits i mocadors contra Vicenç Grande. Gregorio Manzano continua a la recerca del millor onze. Cerca i cerca però no troba l’equip ideal. Ahir, una setmana més, el tècnic andalús tornà a capgirar l’onze inicial. Lux, lesionat Moyà, continua a la porteria. En defensa, Scaloni i Ayoze ocuparen ahir els laterals, mentre que Nunes i David Navarro –Ramis quedà relegat a la suplència– se situaren a l’eix de la defensa. En el centre del camp, Cléber i Martí ocuparen el doble pivot, mentre que Jurado i Arango se situaren a la banda. I en atac arribà la gran sorpresa, ja que Webó i Keita foren els escollits. És a dir, que Adúriz quedà a la banqueta.

Just començar, a la primera jugada del partit, Webó fallà una clamorosa oportunitat. El Recreativo té moltes dificultats per fer gol –fins ahir només n’havia fet sis–, però ben aviat deixà clara la seva feblesa en defensa. El partit, des del primer minut, fou vulgar i mediocre. Les pilotades sovintejaven i les errades i imprecisions eren una constant. Quin avorriment! Es complia el primer quart d’hora quan David Navarro, de cap, aprofità una centrada d’Arango, per inaugurar el marcador. El gol no canvià la tònica del partit i, per moments, era el conjunt de Lucas Alcaraz qui duia la iniciativa. Camuñas va fer una bona passada interior, Nunes –en un pèssim moment– badà i Marcos Rubén superà Lux (1-1).

Els futbolistes del Reial Mallorca deambulaven sobre el terreny de joc, caminaven i no mostraven la mínima actitud. El conjunt de Manzano, individualment, és molt superior, però no ho demostrava. Arango cedí una bona pilota a Jurado, que completament sol no tingué problemes per desnivellar el partit. El Mallorca tornava a guanyar, però el desastre era complert. El Recreativo, un equip vulgar, mai no donà el partit per perdut i encara abans del descans tornà a empatar. Colunga aprofità una intel·ligent passada de Marcos Rubén per superar Lux (2-2). El visitant Akalé va treure una pilota sota pals i l’àrbitre assenyalà el camí dels vestidors. Alguns xiulets i la indiferència generalitzada acomiadaren l’equip.

La segona meitat començà amb l’únic canvi de Lamas per Bouzón, lesionat. Una falta botada per Javi Fuego, pel centre, posà en avantatge el Recreativo (2-3). La badada de Lux era monumental. Per moments, l’afició cridà "Grande, ves-te’n ja" de manera majoritària. El Mallorca s’havia convertit en un esperpent d’equip, era un desastre total. Es veren alguns mocadors i el Recreativo s’oblidà de la seva valentia, tot i que mai no renuncià a cercar la porteria rival. Adúriz entrà per Webó i res no varià. La grada explicitava el seu disgust amb Lux amb càntics: "Volem un porter per Nadal". El joc del Mallorca era anàrquic, funcionava a impulsos.

Manzano cercà solucions i Varela substituí Pep Lluís Martí. Res de bo. Res de nou. El desastre era absolut. El Mallorca cercà l’empat fins al darrer moment, però ho va fer sense fe, sense atreviment, sense convicció... El Recre, que fins aleshores just havia fet sis gols, en va fer tres a Son Moix i sumà tres importants punts. L’afició, clar, acomiadà l’equip amb crits i mocadors. En circumstàncies normals, Manzano ja hauria estat destituït. L’afició, emperò, no cridà ahir contra el tècnic, sinó que centrà les protestes contra la grada. El mallorquinisme deixà Grande sentenciat. Ara falta saber quan s’executarà la sentència.