Remuntada incompleta ( 2-2 )

Als laterals, tot i les crítiques, el tècnic andalús continua apostant per Josemi i Corrales. En el centre del camp, Cléber va tenir la companyia del veterà Pep Lluís Martí. A les bandes, Jurado ocupà l’esquerra, mentre que Arango es col·locava a la dreta. I en atac, la gran novetat fou el jugador de Guinea Conakry Keita, que va acompanyar el fix Aduriz. El Màlaga presentà un onze ben diferent del que fou derrotat en la Copa del Rei. Ahir, per ser clars, jugaren els bons. D’aquesta manera, Goitia ocupà la porteria. En defensa, Gámez i Calleja ocuparen les bandes amb Cuadrado i Wellington a la zona central. Miguel Àngel i Apoño eren els encarregats d’organitzar i distribuir el joc, mentre que Duda i Eliseu se situaren a dreta i a esquerra. I en atac, Baha i Adrián.

El duel començà sense un clar dominador, tot i que el Reial Mallorca posseïa majoritàriament el control de la pilota. El Màlaga aconseguí avançar-se en el marcador gràcies a una centrada de Duda des de la banda esquerra, que Ivan Ramis va rebutjar a l’interior de la porteria de Lux. Quina badada!  Aleshores ja sabíem que la desorientació dels futbolistes del Reial Mallorca era ahir quasi absoluta. En defensa, una setmana més, els laterals es mostraven insegurs i intranquils. Ivan Ramis i David Navarro provocaren que l’afició no tardàs gens a començar a enyorar l’ahir suplent Nunes. En el centre del camp, Pep Lluís Martí i Cléber tenien moltes dificultats per crear, per organitzar el joc de l’equip.

Els faltava, emperò, imaginació, alegria, verticalitat... El tècnic andalús apostà per situar Keita com l’home més avançat, mentre que Aduriz es col·locava com a segona punta. Va ser un desastre. I dels grossos. Així i tot, el Mallorca va empatar amb un xut de Josemi des de fora de l’àrea poc després que es complís el primer quart d’hora de joc. El Màlaga, sempre ben posicionat, mantingué intacta la seva ambició i Duda serví una pilota interior a Baha, que envià l’esfèric per davall de les cames de Lux al fons de la porteria del Mallorca (1-2). El conjunt de Manzano ho intentà, va acaparar la pilota, però no aconseguí crear clares oportunitats. Així, es va arribar al descans amb avantatge.

Gregorio Manzano cercà solucions i donà entrada a Webó en substitució d’Aduriz a la segona meitat. El Mallorca canvià. I el Màlaga, també. Els homes de Manzano controlaven el partit, pressionava i les ocasions arribaven una rere l’altra. El Màlaga estava contra les cordes, havia reculat i quan podia controlar la pilota la perdia amb molta rapidesa. Webó, de cap, gaudí de dues clamoroses oportunitats. Arango, ben aviat, no encertà a traduir en gol dues ocasions més. L’equip de Tapia estava tancat, absolutament embogit, però en un contracop va estar ben a prop de sentenciar el duel, encara que Lux rebutjà la rematada d’Eliseu.

Varela substituí Keita i Arango abandonà l’esclavitud de la banda per situar-se com a davanter. El Mallorca era tan superior que, tard o d’hora, havia d’empatar. I així va ser. Webó materialitzà la superioritat en aprofitar una badada de Welington. Baixà la intensitat del domini mallorquinista amb el pas dels minuts, tot i que sempre mantingué la iniciativa. Tanmateix, el gol del triomf no arribà i Pérez Burrull deixà sense sancionar un possible penal sobre Eliseu en el darrer minut. El Mallorca havia fet mèrits per guanyar a la segona meitat, però just havia sumat un punt.