TW
0

Classificats! El Reial Mallorca passà de la crisi institucional que afecta l’entitat i, amb un equip farcit de futbolistes poc habituals, a derrotar (2-0) el Màlaga i superar els setzens de final de la Copa del Rei. La crisi als despatxos no acabà d’arribar al terreny de joc i el Mallorca fou ahir superior al Màlaga en el còmput global del partit. El conjunt de Manzano no hagué de patir gaire per continuar endavant a la competició del KO en un duel marcat per l’espantada de Paul Davidson just hores abans. L’empresari anglès no acudí a la cita, no pagà els 38 milions d’euros pactats i Vicenç Grande, per tant, és encara el màxim accionista del Reial Mallorca.

Manzano aprofità el duel per oferir minuts als teòricament suplents en un estadi que només reuní 5.802 espectadors. Lux, amb Moyà encara lesionat, es col·locà sota els pals. En defensa, Scaloni i Ayoze ocuparen els laterals, amb David Navarro i Iván Ramis com a centrals. En el centre del camp, les bandes foren per Castro i Callejón, mentre que Pep Lluís Martí i Cléber foren els encarregats d’organitzar el joc. En atac, Webó i Trejo foren els escollits pel tècnic andalús.

El Reial Mallorca, des del primer minut, fou superior. Ramis, encara abans que es complís el minut 5 de joc, envià la pilota al travesser en executar de manera magistral una falta. Cléber, de cap, disposà també d’una oportunitat clara, però la seva rematada amb el cap sortí fora per molt poc. El Reial Mallorca era superior, no tenia dificultats per controlar l’esfèric i arribava amb perill a les rodalies de la porteria de Goitia.

El Màlaga es limitava a defensar-se, perdia la pilota amb facilitat i no inquietava, ni poc ni molt, la porteria de Lux. Goitia s’hagué de lluir per aturar una bona rematada de Webó després d’una bona jugada col·lectiva. Així, poc després que es complís la primera mitja hora, David Navarro inaugurà el marcador. El gol no provocà la reacció del Màlaga, que continuà encadenant errades.

La segona meitat començà sense canvis. La tònica del partit no varià gaire, malgrat que el domini del Mallorca s’anà diluint amb el pas del temps. Antonio Tapia cercà solucions i donà entrada Eli i Adrián. El Màlaga, a poc a poc, reviscolà i millorà la seva imatge. El conjunt andalús passà a controlar tímidament el joc, malgrat que no aconseguia crear ocasions. Manzano donà entrada Jurado en substitució d’un quasi inèdit Callejón. El conjunt d’Antonio Tapia continuava dominant, ho feia, però seguia sense crear clares oportunitats.

Manzano donà minuts a Keita i envià Webó al vestidor, que mostrà la seva pitjor imatge. El Màlaga pressionava per moments, disposà d’alguna oportunitat clara, però el marcador no es va moure. Lux mostrava, una vegada més, les seves mancances, el Mallorca fallava en defensa, amb constants imprecisions. Aduriz entrà en substitució de Trejo en el darrer tram, quan el duel semblava ja del tot decidit. Però el biscaí encara tingué temps d’oferir una clara pilota de gol a Keita, que el davanter no desaprofità. Sentencià així el partit i l’eliminatòria. El Mallorca ja estava classificat.