La diferència fou l'efectivitat

Atlètic de Madrid: Leo Franco,Antonio López,Perea, Heitinga,Pernía,Maniche,Assunçao,Maxi Rodríguez,Simao, Kun Agüero i Forlán. Pongolle per Forlán, Raúl Garcia per Agüero, Luis García per Simao

Reial Mallorca: Moyà, Josemi, David Navarro,Iván Ramis,Corrales,Martí, Mario Suárez, Varela,Scaloni, Adúriz i Arango. Lux per Moyà, Trejo per Scaloni i Webó per Martí

Gols:
1-0: minut 13, Kun Agüero recull una centrada entre línies de Diego Forlán i supera per damunt la sortida desesperada de Miquel Àngel Moyà amb un toc subtil.
2-0: minut 28, Kun Agüero remata tot sol en el segon pal una centrada defectuosa de Diego Forlán, després d’una bona jugada per banda dreta d’Antonio López.

Àrbitre:Fernández Borbalán (comitè andalús). Amonestà Heitinga en el minut 38, Pernía en el minut 78 i Antonio López en el minut 90 per part de l’Atlètic de Madrid; i Scaloni en el minut 42, Pep Lluís Martí en el minut 69 i Josemi en el minut 81 per part del Reial Mallorca.

Incidències: partit corresponent a la novena jornada del campionat de Lliga a Primera Divisió disputat a l’estadi Vicente Calderón davant uns 35.000 espectadors. Els jugadors del Mallorca reclamaren l’expulsió de Perea en el minut 74 per una presumpta agressió a Aritz Aduriz.

La diferència fou l’efectivitat d’Agüero, que marcà els dos gols de l’Atlètic de Madrid. La qualitat individual d’alguns futbolistes del conjunt de Javier Aguirre provocà la derrota d’un Mallorca que, precisament, pecà de falta d’encert en la rematada final. Uns i altres es mostraren mediocres en defensa, on proliferaren els nervis, les errades i la inseguretat fou una constant. El Mallorca, irregular a la primera meitat, fou molt superior a la represa. Els conjunt de Manzano dominà per complet, controlà el partit i disposà d’oportunitats per capgirar el marcador. Leo Franco, excepcional, i la falta de punteria feren possible el triomf dels madrilenys.

Gregorio Manzano presentà ahir un onze novedós, obligat per les baixes dels cedits per l’Atlètic de Madrid Jurado i Cléber Santana. En defensa, Josemi i Corrales ocuparen els laterals amb Ramis i David Navarro com a centrals –Nunes continuà a la banqueta–. La parella de creació va estar formada ahir per Pep Lluís Martí, acompanyat per Mario Suárez, mentre que Scaloni ocupava la banda dreta del centre del camp i Varela jugava –a peu canviat– per l’esquerra. I en atac, Arango fou ahir l’encarregat de complementar l’indiscutible Aduriz.

Ja sabeu que els sistemes tàctics, per si mateixos, no són bons ni xerecs. El Mallorca presentà així un onze equilibrat, tot i que no tardaren gaire a sortir a la llum les mancances del conjunt de Manzano.

De sortida, el Mallorca omplí de dubtes el sempre irregular Atlètic de Madrid. Aduriz posà a prova Leo Franco, després d’un excepcional control amb el pit a l’interior de l’àrea, i Varela envià la pilota fora per poc amb un xut llunyà.

Encara abans que es complís el minut 10 de joc, l’àrbitre andalús Fernández Borbalán assenyalà un inexistent fora de joc quan Aduriz quedava sol davant Leo Franco. El Mallorca estava ben posicionat, controlava sense emperons els atacs de l’Atlètic de Madrid i sortia amb perillositat al contracop.

Tanmateix, l’Atlètic de Madrid té homes de gran qualitat i no necessita crear moltes oportunitats per marcar. Una passada de Maniche va fer possible que Forlán servís una gran pilota al Kun Agüero, que deixà clara la seva vàlua per inaugurar el marcador aixecant la pilota per sobre Moyà. El Mallorca, fins aleshores, havia estat millor, però l’Atlètic de Madrid ja guanyava. El conjunt de Manzano acusà el cop i l’Atlètic de Madrid, amb la tranquil·litat de tenir avantatge en el marcador, fou ja superior. Els madrilenys d’Aguirre demostraren la fragilitat de la defensa del Mallorca. Antonio López arribà fins a la línia de fons, cedí la pilota a Forlán, que passà l’esfèric a Aguero perquè sentenciàs el partit.

En el tram final de la primera meitat, el Reial Mallorca despertà tímidament, però una rematada d’Aduriz fou tot el bagatge ofensiu abans d’arribar al descans.

La segona meitat començà amb canvis, ja que Lux substituí Moyà –lesionat després d’una topada amb Heitinga a les acaballes del primer temps– i Trejo entrà per Scaloni. El davanter argentí es col·locà darrere d’Aduriz, mentre que Arango se situava a l’esquerra, mentre que Varela ocupava la dreta.

Tal com havia succeït a la primera meitat, l’inici del Mallorca fou espectacular. Aduriz envià la pilota al travesser i Arango aprofità el rebuig, però Leo Franco es topà amb la pilota. El conjunt de Manzano havia fet una passa endavant, mentre que l’Atlètic de Madrid estava tancat a la seva pròpia parcel·la.

El Reial Mallorca necessitava un gol, però Leo Franco s’hi aplicava i ho aturava tot. Óscar Trejo, que havia revolucionat l’equip, va quedar fus quan encara faltava un quart d’hora per al final. Manzano, ja a la desesperada, donà entrada a Webó en substitució de Pep Lluís Martí. Una bona centrada d’Arango fou rematada per Webó que, sol i a boca de canó, no tocà bé la pilota i Leo Franco va estirar la mà per tal de neutralitzar l’esfèric.

D’aquesta manera es va arribar al final amb victòria de l’Atlètic de Madrid, que suma tres importants punts. El Reial Mallorca havia estat molt superior a la segona meitat, però la falta de punteria d’una banda i l’encert de Leo Franco de l’altra feren impossible la reacció.