Heu aconseguit la primera victòria fora de casa. Com se sent l’equip?
Les victòries sempre donen una altra perspectiva de les coses. Per als futbolistes és molt important, i més encara en aquests moments perquè ja duen temps fent un esforç que no ha estat recompensat a nivell de puntuació. Independentment dels resultats, els membres del cos tècnic insistim en la feina i en la confiança que s’ha de tenir. Hem d’aixecar els ànims dels futbolistes quan tenen una derrota i tornar a posar-los en les millors condicions. Quan es guanya s’ha de prendre consciènci aque ve un altre rival. Es tracta de cercar l’equilibri.
Quines pensau que han estat les claus d’aquest triomf?
Les claus cada setmana són diferents. Ja fa temps que mereixíem guanyar. Però, de vegades, la línia que separa la victòria de la derrota és tan fina que qualsevol detall pot desequilibrar la balança. Duim un ritme de feina molt bo i hem guanyat aquest partit merescudament. El triomf se’ns venia negant incomprensiblement.
Què creis li falta, a l’equip, per començar a rodar?
La confiança és molt important. Hem tingut moltes dificultats per comptar amb tots els jugadors i per treballar com toca al llarg de la setmana. El futbolista ha de suportar molta pressió. I això no és gens fàcil. Hem de ser forts mentalment. S’ha de tenir confiança independentment del resultat, que el futbolista no decaigui i que continuï creient en les seves possibilitats. Aquest equip té molt de marge de creixement, encara que estam a una categoria molt complicada. Hem de tenir perseverànça i paciència, i ser conscients que això és molt llarg i que s’ha d’estar a un nivell òptim quasi tot l’any. Amb el treball i la força dels jugadors acabarem tenint la confiança necessària.
A quina categoria veis jugant l’Atlètic Balears la pròxima temporada?
Jo el vull veure a Segona B. Aquesta seria la millor notícia per a tots. Hem de créixer en l’àmbit esportiu i d’infraestructures. Aquesta categoria és molt exigent, no només als terrenys de jocs, sinó també a altres aspectes esportius.
Què ha passat perquè un jugador com Lucas Pou gaudeixi dels minuts que al principi de temporada pareixia no tenir?
No m’agrada molt individualitzar, perquè es podria parlar d’altres futbolistes que tenen situacions similars. Lucas venia d’una lesió de quatre mesos i vàrem espitjar molt perquè arribàs a la lligueta d’ascens. Després ha passat per una pretemporada molt dura, amb una feina molt intensa, i ha sofert molt muscularment. Hem hagut de cuidar i tractar el futbolista, que ha de jugar quan està en les seves condicions òptimes. S’ha de tenir paciència perquè arribi aquest moment. Lucas comença a arreplegar ara la recompensa de la feina i del sofriment. Està més fresc, més ràpid, i aguanta molt millor els minuts de partit. Com a entrenador he de cuidar i protegir el futbolista.
Amb una plantilla amb tantes incorporacions, manquen hores de vol per compenetrar els jugadors?
A un equip que canvia pràcticament la meitat de la plantilla es necessita un període d’adaptació. Els futbolistes necessiten temps per cohesionar-se. Però també hem mantingut el bloc principal. Hi ha deu futbolists de l’any passat, pràcticament la meitat de la plantilla. A més, eren jugadors que gaudien de la titularitat. Però n’hi ha molts que són nous a la categoria. Ens anam adaptant al joc i la picardia de la Segona B. Per això necessitam temps. L’adaptació no es fa en un dia.
Quins valors intentau transmetre com a entrenador?
Són molts. Hi ha valors mentals, físics, tàctics... Fonamentalment m’agrada que la gent tingui caràcter i estigui disposada a treballar. M’agraden els jugadors que volen fer coses en el camp i que no s’amaguen. Vull que els futbolistes tinguin un sentit del que és la feina en equip, que estigui per damunt de tot. Quan dic l’equip, m’estic referint als que juguen i als que no, igual que també als que no han pogut entrar a una convocatòria. Tots són importants.
Què vos aporta la feina a un club com l’Atlètic Balears?
És una experiència nova. Però quan ets en un club amb necessitats que no estan al teu abast, la manca de coses et fa cada vegada més fort i que t’entreguis encara més en la teva professió. He passat per diverses categories i em trob amb més forces i ganes, més dedicat a la meva feina. En aquest club m’estic lliurant al cent per cent. Intent cercar qualsevol detall que pugui anar bé.
Em podeu dir el nom d’un entrenador que admirau?
És una pregunta molt difícil. Hi ha moltíssima gent que es dedica a això per devoció. Hi ha gent anònima, que es troba a categories baixes i que està desenvolupant una tasca increïble. Això em crida l’atenció. Admir moltíssima gent. Hi va haver una persona que vaig tenir quan jo jugava. No va tenir una gran trascendència professional, però a mi em va marcar per sempre. Era Amador Cortés, l’exfutbolista de l’Atlètic de Madrid. Aquest home és imborrable en el meu record esportiu.
Què pensau de Gregorio Manzano?
Vaig tenir la sort de poder fer feina amb ell quan era al Mallorca. Tant ell com Gonzalo Hurtado han estat persones que, a part de la seva qualitat professional, que és indubtable, amb mi varen tenir una qualitat humana extraordinaria. Són dues persones molt vàlides. Sempre els tindré una estima especial.
Quins factors són fonamentals per a la permanència a una categoria com la Segona B?
És molt important tenir solidesa, sobretot en l’àmbit defensiu. Aquesta és la base per fer qualque cosa en aquesta categoria. També s’ha de tenir gol a dalt, però sempre que l’equip sigui sòlid en el caire defensiu. Sense oblidar el joc d’estratègia. Hi ha equips que tenen futbolistes amb molta d’experiència que saben com s’ha de jugar i que no cometen errades.
En què heu notat més el canvi de Tercera a Segona B?
El canvi és total en tot. Són dues categories que no tenen res a veure. La majoria d’equips que juguen en aquesta lliga són professional ja que dediquen tot el seu temps al futbol, cosa que no passa a Tercera. Això inclou una bona preparació física, consistència muscular i una mentalitat concreta en la manera de competir.
Què pensau de la feina de la directiva?
És encomiable. Aquesta directiva ha aconseguit aixecar el club i crear un futbol base molt important, a més de tot l’esforç econòmic que s’ha fet.
Què voleu dir als aficionats que el volen fer tornar a Son Bibiloni?
A un estadi de futbol hi cap molta de gent. Crec que és una minoria. Però totes les opinions em resulten respectables, excepte quan es cau en l’insult i el menyspreu. La gent que segueix l’equip segur que no comparteix aquestes paraules, que no ajuden els jugadors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els balearicos volem que IB 3 ens pagui 3 milions d'euros com paga cada any als alfonsinos, enlloc dels 20.000 euros de misèria. Tenim unes institucions que només serveixen als barralets, i això que el seu kefe ha deixat a Hisenda i als Ajuntaments sense pagar els seus deutes. Tot plegat no hi ha dret! I com que el jefe dels pessemeros també es barralet, ho tenim ben cruu.
Molt bé, Cazorla. A poc a poc arribarem a una bona situació per l'equip i el club, i les opinions contràries, fruit dels nervis, desapareixeran. Molta sort, Atlètic Balears!!!