Davidson falta a la cita i evita el ridícul

Paul Davidson faltà a la cita. L’empresari anglès no acudí al Manuel Ruiz de Lopera, tot i que havia anunciat la seva presència a l’estadi. Així s’estalvià presenciar la derrota humiliant (3-0) del Mallorca davant el Betis. El pitjor fou la manera de perdre i no tant el resultat, que ja n’hi ha. El conjunt de Gregorio Manzano completà un partit penós, horrorós, vergonyós. El Betis, a més a més, no és que fes un partit extraordinari, un duel en el qual tot li sortí brodat. Ara bé, el conjunt de Chaparro fou superior quasi sempre. El Mallorca, tal com ja succeí davant l’Sporting, donà vida al coer.

El Reial Mallorca, amb les baixes d’Aduriz, Ayoze i Lux, per lesió, i de Mario Suárez, per decisió tècnica, s’enfrontà a un Betis extremadament necessitat de punts. El conjunt andalús havia debutat amb els grans de la Lliga, era coer, però ja havia demostrat que té qualitat per acomodar-se a la zona còmoda de la classificació i no patir. Ahir, set mesos després del darrer triomf a casa, el Betis tornà a guanyar. I ho va fer amb facilitat.

Manzano alineà els onze prevists i deixà així Arango a la banqueta per donar temps i confiança a Castro, que fins aleshores just havia participat en la Lliga durant 65 minuts. D’aquesta manera, jugaren Moyà a la porteria, amb Josemi i Corrales a les bandes, amb Navarro i Nunes a l’eix de la defensa. En el centre del camp, Cléber Santana i Pep Lluís Martí se situaren com a pivots amb Varela a la dreta i Castro a l’esquerra. I en atac, Webó era l’home més avançat amb Jurado just per darrere.

El Reial Mallorca semblà sortir entabanat al terreny de joc. Just complir-se el primer minut, Damià aprofità una bona passada d’Aurelio per inaugurar el marcador, després d’un bon control orientat dins l’àrea. Quin desastre! El partit just s’havia iniciat i el Mallorca ja perdia. El conjunt de Manzano acusà el cop i el Betis disposà d’una clara oportunitat per augmentar el seu avantatge, però la rematada de cap d’Emana, completament sol, fou rebutjada a córner pel binissalemer Moyà.

El Mallorca patia en defensa, es mostrava nerviós i imprecís, mentre que en el centre del camp la desorganització era evident. El doble pivot format per Martí i Cléber Santana no aconseguia retenir la pilota, la perdia amb massa facilitat, alhora que la feina recuperadora del tàndem era quasi nul·la. I clar, Webó i Jurado eren quasi inèdits.

El Betis de Chaparro estava millor posicionat, tot i que el partit no tardà a perdre la intensitat dels primers minuts. El conjunt andalús s’aproximava amb més perill, però el Mallorca agafà el domini del partit. I quan més atacava el conjunt de Manzano arribà la sentència del Betis. Faltaven tres minuts per al descans quan Pavone aprofità una bona centrada d’Emana per deixar el partit quasi llest.

Manzano, evidentment, cercà solucions durant el descans. Donà entrada a Arango en substitució de Varela. Res no canvià.

El Mallorca deambulava sense rumb, perdut dins la mediocritat més absoluta. Faltava il·lusió, intensitat, alegria, feina...

Moyà s’hagué de lluir davant Damià. Josemi i Corrales tenien moltes dificultats, com un desconegut Nunes i el sempre descol·locat David Navarro.

El desastre era gros i el Betis continuava jugant més i millor. L’equip de Chaparro s’aproximava amb perill i el Mallorca, encara que amb moltes intermitències, disposà també d’alguna ocasió.

Manzano intentà dotar de més velocitat i profunditat l’equip i donà entrada a Keita, que substituí un inèdit Castro. Quan faltava poc més d’un quart d’hora per al final, Manzano hagué de donar entrada a Scaloni, que rellevà el lesionat Jurado.

El Mallorca tenia el partit perdut i en el darrer quart d’hora es limità a deixar passar el temps. Edú, que rebé una gran ovació, tornà als terrenys de joc després d’una llarga lesió, Sergio García fallà una clara oportunitat, Martí no encertà sol davant Casto... El partit estava decidit, però el Betis amplià encara el marcador amb un gol d’Emaná que culminà una bona jugada dels andalusos. I, a la fi, acabà la llarga condemna d’un partit horrorós, que més val oblidar tan aviat com sigui possible. El desastre fou complet.