Una innecessària pèrdua de pilota enmig del camp quan faltaven set segons i amb els penals com a via per desfer un xoc igualat, en va provocar una de ràpida contra hispana. El passi mortal de Kike va ensopegar amb el balanç defensiu agònic de Foglia, curiosament el millor dels seus i del partit, i va desbordar la desesperada sortida de Feller a més d'estavellant-se en el pal, cosa que li 'va tornar' la pilota al menut jugador italià. Aquest no va poder evitar posar-la a la seva porteria.
L'alegria incontrolada dels jugadors de Venancio López va contrastar amb les protestes immediates d'Alessandro Nuccorini, que considerava que el temps havia finalitzat. Dins del caos i la tensió, i amb Espanya al vestidor, els minuts van anar passant sense una resolució clara fins que els col·legiats van decidir que es procedís a una inefectiva treta de centre. Aquest va ser el darrer obstacle que va haver de superar la selecció d'un encontre que fins al minut 50 havia estat equilibrat. Daniel havia posat el xoc de la manera desitjada en obrir el marcador als cinc minuts amb un tret 'enverinat' a l'escaire de Feller.
Itàlia no es va desesperar. Forta i sacrificada en defensa, i emparada en atac pel talent de Foglia i la perillositat del seu tret exterior, va demostrar que a l'hora de jugar encontres definitius es creix i va deixar enrere els dubtes que podia haver ofert anteriorment en el torneig.
De tota manera, Espanya va lposar mà de la seva defensa i va saber aguantar amb sensatesa, encara que li va faltar frescor ofensiva. Ortiz va poder posar el 2-0 en una lluita que va desaprofitar abans del descans, cosa que va donar pas a una segona meitat on l'azzurra va oferir la seva millor versió. Luis Amado es va mirar per repel·lir els trets de fora, però no va poder amb una sortosa jugada de Foglia. A partir d'allà, la selecció va passar moments de conflicte, dels quals va saber sortir per experiència i calma.
La pròrroga va donar pas a més tensió i Fernandao en el darrer sospir de la primera meitat, va fer un gran gol que posava els de Venancio López amb peu i mig a la final. Però Itàlia no es va rendir i amb el 'porter-jugador', Nando Grana va igualar. Els penals, com fa quatre anys, semblaven el camí cap a la final, però l'azzurra va fallar i el caos va beneficiar el combinat nacional, que tindrà l'amfitriona, el Brasil, a la final desitjada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.