Pere BatllePalma15/10/08 0:00
TW
0

El Reial Mallorca es globalitza i, per primera vegada en els seus 92 anys d’història, parlarà anglès a la seva planta noble. Des que la temporada 1991/92 es va posar en marxa el procés de conversió en Societat Anònima Esportiva dels clubs de futbol espanyols, el Mallorca ha canviat de propietari en cinc ocasions. Tot i això, la present adquisició del 91,24 per cent de les accions per part de l’empresari britànic Paul Davidson representa que la SAE balear passa per primera vegada a mans estrangeres.

El juny de 1992, el doctor Miquel Dalmau, situat al capdavant d’un nodrit grup de mallorquinistes, aconseguí reunir la quantia de més de 500 milions de les antigues pessetes que s’exigia per cobrir el capital mínim sol·licitat per a la conversió en Societat Anònima Esportiva del Mallorca. El mandat de Miquel Dalmau es perllongà fins a la temporada 1994/95. Durant tot aquest període, el Mallorca era equip de Segona Divisió.

El 22 d’agost de 1995, el mediàtic doctor Bartomeu Beltrán entrà en escena i per 100 milions de pessetes comprà 271.277 títols de propietat de la SAE mallorquina, que representaven el 83,47 per cent del capital social. No obstant això, Beltrán només era la cara coneguda del pla dissenyat per Antonio Asensio Pizarro, qui llavors era president d’Antena 3 Televisió –canal en què treballava Beltrán– i màxim dirigent del Grup Z, per adquirir el Mallorca. Així les coses, entre les temporades 1995/96 i 1997/98, Beltrán fou president mallorquinista sota el mecenatge de la família Asensio.

El juny de 1998, Bartomeu Beltrán renuncià a la presidència del Mallorca i fou llavors quan el club canvià de mans i anà directament a Antonio Asensio i al Grup Z. Així, per primera vegada, deixà d’estar controlat per capital illenc. Per aquest motiu, amb la intenció de suavitzar la situació amb el sector de l’afició mallorquinista més sensible, Asensio cedí la presidència a Guillem Reynés, qui ocupà el càrrec les temporades 1998/99 i 1999/00. L’agost de l’any 2000, Mateu Alemany, que fins aleshores havia ascendit dins l’organigrama del club fins convertir-se en el director esportiu i home fort d’Antonio Asensio, rellevà el lloc de Guillem Reynés i li fou atorgada plena potestat per actuar en matèria esportiva.

L’obra de la família Asensio com a accionista majoritària del Mallorca culminà amb la conquesta de la Copa del Rei el juny del 2003 i la classificació per disputar la Lliga de Campions. Fou l’agost del 2003 quan s’obrí la fase d’ampliació de capital que acabà amb l’adquisició del principal paquet accionarial (40%) per part de Bartomeu Cursach, qui juntament amb un grup d’empresaris illencs realitzà l’esforç que féu possible el retorn de la propietat del Mallorca a mans mallorquines.

L’empenta de Cursach just durà una temporada, la 2003/04, en la qual Mateu Alemany continuava essent president. L’adéu de Cursach suposà un augment de poder de Vicenç Grande, que d’un 8% passà a controlar el 27% de l’accionariat. La família Asensio, a través d’Antonio Asensio Mosbach, fill del finat Antonio Asensio Pizarro, encara tenia el 20% dels títols de propietat.

La partida de Mateu Alemany a la presidència mallorquinista el juny del 2005 motivà nous canvis en l’estructura mallorquinista i Grande anà prenent les accions de la resta de membres del consell d’administració, també les de la família Asensio –que es desvinculà per sempre del club l’octubre del 2006–, fins acumular el 93% del capital social. El 8 de juny de 2005, Vicenç Grande assumí definitivament la presidència del Mallorca, però el concurs voluntari de creditors que presentà el Grup Drac el passat 16 de juny activà el procés de venda del club que ha finalitzat amb la compra de Davidson.