El pitjor insult és la indiferència. No hi ha cap menyspreu major. Ahir, el Reial Mallorca més mediocre i senzill fou derrotat, justament derrotat, per un Sporting de Gijón que va fer de l’ordre i la disciplina les seves majors virtuts. El conjunt asturià arribà a Palma coer, sense punts, i els homes de Manzano, amb la seva actitud sobre el camp, semblaren subestimar els homes del feiner Preciado.
El Reial Mallorca va fer una gran segona part a Santander i aconseguí un triomf meritori (1-2). La sortida al terreny de joc en el descans de Cléber Santana, en substitució d’un apagat Mario Suárez, i la posterior entrada al camp de Webó foren determinants per a la victòria dels homes de Gregorio Manzano.Ahir, el tècnic del Reial Mallorca donà continuïtat a Webó, però relegà Cléber Santana a la banqueta. Així, Josemi, David Navarro, Nunes i Corrales jugaren en defensa. En el centre del camp, Martí i Jurado foren els encarregats d’ordenar i distribuir el joc, mentre que Arango i Varela es col·locaren a les bandes. I en atac, vora el fix Aduriz, s’hi situà el camerunès Webó.
L’Sporting de Gijón perdé diumenge a casa davant el Vila-real, però hi oferí la seva millor imatge. Manolo Preciado, que hagué de presenciar el partit des de la llotja –sancionat–, repetí onze. Així, Cuéllar ocupà la porteria amb el binissalemer Sastre i Canella en els laterals amb Gerard i Nero com a centrals. Matabuena i David Camacho se situaren com a dobles pivots amb Moran i Castro per les bandes. Carmelo s’ubicà rere Bilic, l’home gol dels asturians.
El partit començà amb més domini del Mallorca, però amb un Sporting ben col·locadet. Carmelo aprofità una bona passada de Luis Moran per inaugurar el marcador poc després que es complís el minut 10. La defensa del Mallorca tornà a quedar en evidència davant un equip que, sense fer res de l’altre món, convertí l’ordre i la disciplina en les seves principals virtuts.
El Reial Mallorca exhibí la major de les mediocritats. El conjunt de Manzano exercia el control de l’esfèric, però les imprecisions i les errades eren una constant. El Mallorca, malgrat acaparar la pilota, no aconseguia crear perill. Així, Aduriz quedà absolutament inèdit, mentre que Webó rematà fora amb el cap quan es trobava completament sol en la seva única ocasió.
Bilic i Carmelo, en canvi, disposaren de clares oportunitats i reaparegueren els xiulets a Son Moix. El Mallorca deambulava perdut, faltava tensió, nervi i ambició de triomf. Sobrava, és clar, prepotència i confiança. L’Sporting els feia front amb ordre, alhora que els seus contracops omplien de dubtes la defensa mallorquinista. Així s’arribà al descans, que havia de servir perquè Manzano reorganitzàs l’equip i enfilàs el camí de la remontada.
El tècnic del Reial Mallorca donà entrada a Cléber Santana, que suplí Josemi. Manzano hagué de reestructurar l’equip i situà Varela com a lateral. Santana es va col·locar al costat de Martí, mentre que Jurado i Arango eren els responsables de les bandes. Tot i això, la represa va començar amb un bon disgust, ja que Canella va fer el segon gol de l’Sporting, en aprofitar les facilitats de la banda formada per Varela i Arango.
El Mallorca passà per moments de gran descontrol i Bilic, en dues ocasions, no encertà a sentenciar el partit de manera definitiva. Envià la pilota al travesser amb un gran xut i, tot seguit, rematà fora de cap en el primer pal. L’afició, per moments, mostrà el seu disgust amb xiulets.
Manzano cercà solucions i donà entrada a Trejo per substituir d’Adúriz. El Mallorca controlava aleshores el partit i les aproximacions amb perill eren constants. Varela, que envià mil i una pilotes a fora a la primera meitat, provocà el lluïment d’un gran Cuéllar. Faltava poc més d’un quart d’hora per al final quan Ramírez Domínguez assenyalà penal de Cuéllar a Webó. El camerunès envià l’esfèric al pal i els incondicionals de l’Sporting augmentaren el to dels crits. Quan faltaven cinc minuts, Manzano va fer el darrer intent per equilibrar el partit i situà Keita sobre el terreny de joc com a suplent de Martí. L’afició del Reial Mallorca abandonava Son Moix abans d’hora, altres xiulaven i una immensa majoria feia de la indiferència el pitjor insult. Així, s’arribà al final del partit. S’incrementaren els crits d’ànim a l’Sporting, s’escoltaren xiulets, es va veure algun mocador. El Mallorca havia perdut davant un Sporting ordenat que fins ahir no havia aconseguit ni un sol punt.
N. JUGADOR Pts
1 Moyà 1
3 Josemi (minut 45) 0
15 David Navarro 0
16 Nunes 1
23 Corrales 1
19 Martí (minut 85) 0
7 Varela 1
18 Arango 0
10 Jurado 1
21 Adúriz (minut 62) 0
9 Webó 1
2 Cléber Santana (minut 45) 1
20 Trejo (minut 62) 1
14 Keita (minut 85) 0
JUGADOR Pts
13 Cuéllar 3
22 Sastre 3
16 Gerard 2
3 Neru 2
15 Canella 2
24 Matabuena 2
19 Camacho 2
18 Luis Morán 2
6 Carmelo (minut 75) 3
17 Diego Castro (minut 90) 2
9 Bilic (minut 85) 2
20 Míchel (minut 75) 1
23 Barral (minut 85) 1
21 Kike Mateo (minut 90) 1
0-1: minut 11, Carmelo rep una centrada entre línies de Luis Morán i supera per sobre, amb un toc subtil, la sortida de Miquel Àngel Moyà.
0-2: minut 50: Canella, incorporat a l’atac, rep una bona centrada de Diego Castro i marca el segon amb un xut creuat dins l’àrea.
Àrbitre: Ramírez Domínguez (comitè andalús). Correcta actuació en un partit sense complicacions. Amonestà David Navarro en el minut 46 per part del Reial Mallorca i Matabuena en el minut 56, Diego Castro en el minut 69 i Cuéllar en el minut 72 per part de l’Sporting de Gijón.
Incidències: Partit corresponent a la sisena jornada del campionat de Lliga a Primera Divisió disputat a l’Ono Estadi davant prop de 15.000 espectadors. El president del Reial Mallorca, Vicenç Grande, presencià el partit des de la llotja, probablement per darrera vegada com a màxim accionista del club. L’afició mallorquinista, que xiulà el seu equip en algunes fases del partit, l’acomiadà dedicant-n’hi algun, amb mocadors i indiferència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No em vA PAREIXER INDIFERRENCIA DELS JUGADORS DEL mALLORCA.Crec que si a la segona part haguessim encertat les innumerables ocasions que moltes les va parar el porter haguessim guanyat,pero el futbol amb petits detalls guanyes o perds i ahir ens va tocar perdre.Pero tambe pensau que la lliga espanyola el darrer pot guanyar al primer.Golejades sen veuen moltes i de sorpreses tambe.Pero mentre el Mallorca faci ocasions altres diumenges entrera la pilota a la porteria.ANIM I VISCA EL MALLORCA.nO HEM DE SEWR TQN DERROTISTES.L´ATLETIC DE MADRID QUE ES TAN BO NOMES ENS DUU UN PIUNT I TOQUEN LA GLORIA.