Volaren Grande i dos punts

El llarg procés de venda de la Societat Anònima Esportiva contribueix, evidentment, a la inestabilitat i a la proliferació de possibles compradors i genera incertesa. Ahir, a més, el partit s’inicià amb dues novetats substancials. D’una banda, Vicenç Grande no acudí a la llotja. El president de l’Osasuna, Patxi Izco, quan fou interrogat sobre l’absència de Vicenç Grande, assegurà que li ho havien justificat dient que havia patit una indisposició.

La realitat, emperò, confirmada pel mateix tècnic Gregorio Manzano en roda de premsa és que Grande decidí no acudir a la llotja. D’aquesta manera, pretenia que els aficionats només estiguessin pendents del terreny de joc. S’equivocà. I molt. Semblà que Grande tenia por dels xiulets, que amb la seva absència pretenia esquivar les possibles protestes dels aficionats.

El president del Reial Mallorca, per molt malament que vagin les coses, sempre ha d’ocupar el seu lloc a la llotja. Sempre. Ahir, fou Joaquín García, l’home de confiança de Vicenç Grande, qui en va ocupar la millor posició.

L’altra gran sorpresa, encara abans d’iniciar-se el partit, fou l’onze inicial de Gregorio Manzano. El tècnic de Jaén presentà quatre novetats respecte de l’equip que fou derrotat a València, ja que Ramis, Arango, Pep Lluís Martí i Trejo deixaren el seu lloc a David Navarro, Castro, Mario Bermejo i Aduriz.

Els primers minuts serviren per confirmar que el Reial Mallorca és encara un equip en formació, que ha de menester molta feina per aconseguir una mínima consistència defensiva.

El Mallorca, en una demostració d’eficàcia, inaugurà el marcador poc després que es complís el primer quart d’hora. Aduriz materialitzà el gol.

El partit, amb avantatge en el marcador, era previsible que canviàs, que el Mallorca disposàs de facilitats davant un Osasuna que necessitava el gol.

No fou així. L’Osasuna disposà d’esporàdiques oportunitats per marcar davant un Mallorca que, pràcticament, jugava al contracop. Josemi i Corrales quedaren ben aviat en evidència, David Navarro es mostrà fora de forma i Nunes s’hagué de multiplicar per anar tapant forats.

En el centre del camp, el desgavell era absolut. Es perdia la pilota amb massa facilitat, Mario Bermejo demostrà la seva tendresa, es notà la falta d’un organitzador, d’un distribuïdor. Varela i Castro semblaven desorientats i Jurado deixà just petites dosis de qualitat. En atac, Webó i Aduriz quedaren quasi inèdits.

Manzano cercà solucions al descans i a la segona meitat donà entrada a Martí en substitució de Castro. El Mallorca, emperò, no aconseguia completar dues passades seguides. El duel es tornà avorrit i Manzano intentà reaccionar donant entrada a Arango.

L’Osasuna controlava el partit, creava més sensació de perill, però continuava perdent. Ziganda es desesperava a la banda i Portillo entrà per un rebentat Sola.

Aduriz, en dues ocasions, disposà de l’oportunitat de matar definitivament el partit, però no encertà. La batalla tàctica estava ja servida quan Trejo rellevà Jurado. L’Osasuna volia acaparar la possessió, controlar l’esfèric i augmentar la profunditat del seu joc. Així, Héctor Font substituí Puñal.

I quan faltaven sis minuts per al final, una gran jugada dels navarresos acabà amb una còmoda rematada de Portillo, que Moyà res no va poder fer per aturar. La defensa quedà en evidència, ridiculitzada i un bon grup d’aficionats enfilà el camí de retorn a casa.

Però el partit no havia acabat. Encara hi havia temps perquè Josemi fos expulsat amb vermella directa per un cop de colze estrambòtic. El Mallorca sumava així un punt en un partit per oblidar. Demostrà que és encara un equip en construcció, amb moltes assignatures pendents. I Grande, desaparegut. Optà per no acudir al camp per intentar que l’afició se centràs només en el partit. S’equivocà.