El Barça es classifica perdent

El Barcelona es va classificar per a la fase final de la Lliga de Campions, malgrat sofrir a Cracòvia la primera derrota de la pretemporada (1-0), davant d’un Wisla que ja havia exhaurit totes les seves opcions de passar l’eliminatòria al Camp Nou, on va caure golejat en el partit d’anada (4-0).

Els mateixos polonesos havien reconegut durant els dies previs al matx que el miracle no seria possible, i l’equip blaugrana, conscient d’això, va sortir al camp del Wisla justament amb l’actitud que Josep Guardiola havia advertit en la vigília que no volia veure en els seus homes.

Un Barça indolent, lent, mandrós i especulatiu va jugar a veure-les venir des del primer minut, a contemporitzar amb el seu futbol de toc, mentre renunciava a qualsevol sobreesforç per emportar-se el xoc. Quan va intentar reaccionar, ja va ser massa tard.

El Wisla va posar tota la intensitat i la pressió que va renunciar a posar el seu rival en la primera meitat, i seves van ser les millors ocasions abans del descans: un tret de Júnior Díaz des de fora de l’àrea que amb prou feines inquietà Valdés, una vaselina desviada de Lobodzinski i un cop de cap amb molta intenció de Pawel Brozek que va obligar el meta blaugrana a esforçar-se força.

El Barcelona, en canvi, no va donar senyals de vida fins al minut 25, quan Henry va provar fortuna en una rematada innocent que va acabar a les mans de Pawelek. Un altre tret desviat del punta francès al tall del descans va ser tot el cabal ofensiu visitant en els primers 45 minuts.

El guió del partit va variar en els primers minuts de la represa, quan un Wisla bolcat va trobar en la seva determinació, a la fi, la recompensa del gol.

Zienckuz va avisar amb una volea que Valdés va treure quan la pilota ja es colava al costat de la base del seu pal esquerre, però va ser Cléber, sol en el segon pal a la sortida d’un córner, qui va connectar un tremend cop de cap que es va colar per l’escaire dret del porter blaugrana (1-0).

El gol dels locals, als dotze minuts de la segona meitat, va semblar despertar una mica el Barca, especialment Etoo.

Piqué va tenir l’empat en sengles cops de cap –un va pegar al travesser i un altre al cos de Pawel– i Bojan pràcticament en el descompte, l’ocasió més clara en enviar als niguls una pilota que ell mateix havia robat a Singlar dins de l’àrea.