ESPANYA: Rubio (6), Navarro (18), Jiménez (12), Reyes (10), Pau Gasol (21) –cinc inicial–, López (-), Garbajosa (3), Rodríguez (2), Marc Gasol (11), Mumbrú (2) i Rudy Fernández (22).
ESTATS UNITS: Kidd (2), Bryant (20), James (14), Anthony (13), Howard (8) –cinc inicial–, Williams (7), Wade (27), Bosh (8), Paul (13), Boozer (-), Redd (-) i Prince (6).
ÀRBITRES: Brazauskas (Lituània), Estévez (Argentina) i Jungebrand (Finlàndia). Eliminaren Rudy Fernández. Assenyalaren una tècnica a Ricky Rubio i a la banqueta espanyola per les seves protestes.
PARCIALS: 31-38, 61-69 (descans), 81-91 i 107-118 (final).
Els Estats Units recuperaren l’or olímpic vuit anys després d’haver pujat per darrera vegada al cim olímpic amb un metall revalorat per l’actuació impresionant d’Espanya, la selecció campiona del món, fet que exigí el màxim de les estrelles americanes.
La final olímpica va ser superlativa. En el descans les xifres del marcador eren de 61-69, amb 130 punts marcats en la primera meitat del matx. Poc més hi ha a dir-ne. El duel entre Espanya i els Estats Units va ser un regal per a la vista i un orgull per al bàsquet.
El marcador reflectia la feina meravellosa dels espanyols. Tot transcorria sense presses per als seus interessos, però sense daltabaixos. La selecció espanyola va tenir la intel·ligència de pensar en ella mateixa i alliberà tot el talent que té al vestidor. Espanya competí al nivell de les grans estrelles de la Lliga NBA.
Amb 99-104, Kobe Bryant, l’home que ha ressuscitat el compromís, la categoria humana i la dimensió esportiva de la selecció dels Estats Units, signà el dotzè triple dels americans. Però després aparegué Carlos Jiménez per posar el 104-108. Faltaven dos minuts i busques per al final. Però Wade col·locà al marcador el 104-111. Espanya podia llançar amb cada falta personal. Els americans, no. Juan Carlos Navarro forçà la primera personal quan els espanyols tornaren a l’atac, quan el resultat era 105-111.
Un moviment excel·lent deixà a Jiménez la possibilitat d’un triple obert, però la pilota no entrà. Bryan tornà a aparèixer per deixar el marcador en 105-113.
Llavors sí que s’acabà la final, una de les més meravelloses de la història del bàsquet, no ja olímpic, sinó mundial. Espanya i els Estats Units, dues seleccions extraordinàries, oferiren un enfrontament fora de tot cànon establert.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És igual que la selecció espanyola fes un partit de bàsquet brillant, genial i magnífic, es tractava de guanyar la medalla d'or i això és el que aconseguí la selecció nord-americana i no l'espanyola. De les olimpíades sols queden en el record aquells que aconsegueixen medalles d'or; la prosa triomfalista i grandiloqüent s'oblida, i les medalles de plata i bronze també.
Mem, josep m rovira: Regalat??? Tens idea del que pagam per mantenir aquesta guarda? Saps que si tots els doblers que pagam amb els nostres imposts i que els españols dediquen a finançar aquestes creuades esportives es dedicassin a la investigació? O a posar trens a les illes Balears? O a pagar el que diu la llei de dependència? Quina vergonya i quina incultura que hi ha pel món!
Enhorabona, nois!! Estem molt orgullosos de vosaltres. Gràcies pel partidàs que ens heu 'regalat' aquest matí!!!