Amb aquest agònic triomf, Espanya acumula ja dues victòries i té ja gairebé asegurada una plaça en la següent fase, abans d'enfrontar-se, el pròxim dijous (9.00, hora local, 3 de la matinada a Espanya), a Alemanya, que va aconseguir la seva plaça a l'Olímpic en l'últim instant i va ser aclaparadorament superada avui per Grècia, que va guanyar per 87-64.
El de Xina va ser el partit dolent del torneig. La pilota que semblava una pastilla de sabó a les mans. Calderón que es quedà inconscient al terra. Jiménez que també caigué abatut en el mateix punt. Espanya va oferir la pitjor de les seves versions contra l'amfitriona en una primera part en la qual cada atac era un suplici.
La pilota no arribava a Pau Gasol, tampoc al seu germà Marc. Només Rudy Fernández posava alguna cosa de gràcia i encert des del perímetre. Fins que allò va succeir Espanya començava a mirar amb certa confiança (11-17, amb dos triples i un robatori de l'escorta verd-i-negre) a la Xina, que ja no és poca cosa, doncs en poc s'assembla a la que va derrotar -76-78, l'única vegada en tretze enfrontaments- en el Mundial d'Hamilton (El Canadà) el 1994.
Rudy se'n va anar al banc i Espanya va sofrir una apagada en atac. Va ser d'aquells dies en què la cistella torna petita. Després de la seva derrota contra l'enèsima versió del 'Dream Team', la Xina es jugava gran part del seu crèdit en el torneig. Espanya també va ser un grapat de nervis davant de la defensa zonal asiàtica.
Ja ho va dir després del triomf contra Grècia, la subcampiona del món, Ricky Rubio. Primer pensam a la Xina i després en el següent partit. I la Xina és Yao Ming, però ara és més que això. És també Wei Liu, el capità, i Fangyu Zhu, que van fer un trencat en l'esquema defensiu espanyol des de la línia de 6,25. Entre els dos 5 triples en vuit intents, prou per a que l'alarma sonàs a la banqueta espanyola (44-33) quan l'equip de Jonas Kazlauskas va assolir onze punts d'avantatge. La pitjor notícia era que Yao Ming només havia anotat vuit punts, i el seu tècnic havia gestionat amb intel·ligència els seus minuts sobre el parquet.
CRISI I REMUNTADA
Aíto va buscar Gasol en l'inici de la segona part, en el qual la diferència s'anava allargant (52-37) fins un extrem inimaginable pels problemes per atacar la zona xinesa i els triples que no deixaven de caure sobre la cistella espanyola. La pilota se li continuava escorrent als jugadors espanyols, translació dels seus nervis perquè la reacció no arribava, fins i tot no seguia les ordres d'un malabarista com Ricky Rubio. Ni tan sols el rebot no era propietat d'Espanya contra la Xina, abans l'equip dels baixets i avui que semblaven gegants en defensa, anotaven des de tots els racons.
Ni tan sols no hi va haver dues accions seguides bones per part d'Espanya, que va arribar a rebaixar el desavantatge fins als deu punts (57-47) abans de veure com se li acumulaven els problemes al finalitzar el tercer quart (61-47). Calderón no semblava ser qui en aquest curs va merèixer ser en l''All Star'. Amb prou feines hi havia notícies de Pau. Marc, l'home de l'any de l'ACB no podia amb Yao Ming i els seus companys, i Navarro i Garbajosa es trasbalsaven en protestes a l'àrbitre. Els que semblaven que comptaven amb més NBA eren els xinesos, que també els tenen, ja que a més de Ming, també juguen en la millor lliga del món Jianlin Yi i Yue Sun, el recent flamant fitxatge dels Lakers de Pau.
Un parcial de 7-20 va posar inesperadament a Espanya (68-67) en la baralla per un triomf que semblava descartat. La defensa va ser la clau de la remuntada.
Un triple de Navarro va igualar el partit (70-70) a dos minuts per al desenllaç i Marc va fer el mateix. 72-72. La Xina tenia la possessió, Ricky va provocar la pèrdua, se la va jugar amb un ganxo sobre la botzina i la victòria es va ajornar.
Aquesta va arribar en la pròrroga, a la qual la Xina va arribar sense presentar cap oposició. Ho havia cremat tot en l'intent. La Xina és més que Yao, també és el número 9, Yue Shun. 'L'acaben de fitxar els Lakers de Pau. Aquests americans sí que en saben. Abans venien 10 milions de samarretes i ara en vendran 100 milions', deia Fernando Romay, comentarista del partit. L'agònica victòria d'Espanya demostra que aquest equip, amb Ricky Rubio, té un tresor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quina crònica més magnífica! Bravo!! Sort que he entrat aquí per poder viure amb intensitat les fites dels de la Ñ. El diari de balears, quan hi ha competicions "nacionales" es podria dir perfectament el "viva españa balear". Com ja he sentit a dir més d'una vegada, quina diferència més gran hi ha entre el desacomplexament dels opinadors i la submissió a les tesis nacionales a la redacció de les notícies. Ànims! segur que qualque dia el diari de balears podrà arribar a posar notícies sense pensar en clau espanyola.