El primer or espanyol es diu Samuel

Samuel Sánchez, un d'Oviedo reclutat per a l'equip olímpic de ciclisme a la sombra d'Alejandro Valverde, Carlos Sastre, Alberto Contador i Oscar Freire, va regalar a Espanya un debut d'or amb la seva victòria, sobre una dura rampa al costat de la Gran Muralla, en la prova ciclisme de fons.

Tenien raó els xinesos. El 8, número de la fortuna en aquest país, va marcar la sort d'un equip espanyol que impressionava per l'historial acumulat recentment pels seus altres quatre components: els tres mundials d'Oscar Freire, els Tour de Sastre i Comptador (que afegeix un Giro) i les excel·lències de Valverde.

El menys llorejat del quintet es va penjar la primera medalla d'Espanya -i d'or- a Pequín, que concedeix a la delegació espanyola la dosi de moral imprescindible per atacar, en dies successius, el rècord històric de metalls en uns Jocs, que continua sent el de Barcelona'92 amb 22.

Sastre es va desposseir dels galons de flamant guanyador del Tour i va treballar a peu d'obra per llastrar una escapada massiva en la qual no es va ficar la millor bassa espanyola, Valverde, que venia de batre el defensor del títol olímpic, Paolo Bettini, en la clàssica de San Sebastià.

El d'Oviedo va saber estar en l'atac decisiu, quan en l'última volta el luxemburguès Andy Schleck va trencar a dalt, i va guardar forces suficients per ser el més fort a la rampa d'ascens que conduïa a la meta, amb 245 quilòmetres a les cames. “Millor començament, impossible,” va confessar el secretari d'Estat per a l'Esport, Jaime Lissavetzky.

La creu de la moneda va correspondre a l'equip femení de bàsquet, subcampió d'Europa, que en presència dels Prínceps d'Astúries va caure en el seu debut davant de l'amfitriona la Xina per 64-67, després d'un primer temps en què les espanyoles van obtenir un raquític 29 per cent d'efectivitat en els trets de camp.

Espanya va aconseguir un parcial de 0-7 en l'arrencada de la segona meitat però l'ansietat de les jugadores d'Evaristo Pérez va ser un llast massa pesat per combatre a un equip xinès supermotivat.

La nedadora Mireia Belmonte, de 17 anys, es va quedar fora de la final dels 400 metres estils malgrat batre el seu rècord d'Espanya amb un registre de 4:37.91. Javier Núñez tampoc no va poder passar a la final dels 400 lliure. Va ser últim en la seva sèrie i vint-i-quatrè en la suma de les quatre amb un registre de 4:22.69.

Als 100 metres braça altres dos espanyols van debutar. Borja Iradier va quedar sisè i Melquiades Alvarez setè després de la desqualificació en la sisena sèrie de l'italià Alessandro Terrin, amb uns temps de 1:01.83 i 1:01.89, respectivament.

En gimnàstica, Isaac Botella es va ficar a la final de salt després d'obtenir la vuitena millor nota (16.050) en la fase de classificació. Només ell, junt amb Gervasio Deferr a terra i Rafael Martínez en el concurs complet, estaran a les finals. L'equip va acabar onzè i només els vuit primers passaven.

Tampoc no li va ser bé a la sablista Araceli Navarro, que va haver d'abandonar el combat amb una de les grans, la nord-americana Rebecca Ward, doble campiona mundial, a causa d'una luxació a l'espatlla esquerra. La madrilenya, que avui complia 19 anys, va voler continuar però els metges li ho van impedir.

Al contrari, la guipuscoana Yoana Martínez va tenir un feliç debut en bàdminton en aconseguir la primera victòria espanyola en uns Jocs Olímpics.

A Qingdao, la jornada inaugural de vela olímpica amb l'inici de la competició en les classes Finn i Yngling va quedar deslluït per la falta de vent i els espanyols van tenir un dia molt irregular.

Les dues primeres regates d'ambdues classes van ser un calvari per als espanyols. Mónica i Sandra Azón, al costat de Graciela Pisonero van finalitzar onzenes a Yngling després d'una mala lectura del camp de regates que els va impedir ser més amunt. En la segona, el trio espanyol va demostrar que pot fer bones coses en aquesta competició, però un error que les va condemnar a donar dues tornades sobre si mateixes, les va deixar onzenes en la general.

En la classe Finn, Rafa Trujillo una de cada color. Un error estrepitós en la primera regata en muntar una de les balises va propiciar que es quedàs als últims llocs. En la segona, Trujillo, més agressiu, va acabar quart i ocupa el sisè en la general.