Segons testimonis directes, un grup d'entre 20 i 50 de desallotjats va dur a terme una protesta pacífica al sud de la plaça, al barri de Qianmen, que en els últims anys va ser enderrocat per convertir-se en una zona comercial i de negocis que avui allotja cafeteries Starbucks i establiments de Nike i Rolex.
Els manifestants “estan protestant perquè no volen acceptar la compensació monetària que els van oferir pels seus habitatges, sinó continuar vivint en ells”, va declarar a Efe un veí proper a l'organització de la protesta. Segons aquesta font, la policia no va detenir cap dels manifestants, sinó que els va dispersar.
La compensació pels seus habitatges, de 1.170 dòlars (752 euros) per metre quadrat, està molt per sota del preu de mercat en una de les àrees més cotitzades de la capital xinesa, amb preus similars als londinencs davant de la imminència olímpica.
Contactada per Efe, la policia del districte es va negar a fer declaracions al·legant que està investigant la protesta.
Des que Pequín va guanyar la candidatura olímpica el 2001, aquest tipus d'injustícies i protestes han estat freqüents a la capital xinesa, on segons l'ONG Centre sobre els Drets de l'Habitatge i els Desallotjaments (COHRE, en anglès), vinculada a l'ONU, més d'1,5 milions de xinesos han estat desallotjats per deixar pas a les obres olímpiques.
La xifra ha estat negada pel Govern xinès en nombroses ocasions, que assegura que els reallotjats són a penes uns milers del total de gairebé 20 milions de pequinesos i que a més van ser degudament compensats.
El problema no és nou en una seu olímpica, però sí magnimitzat, si es compara amb els 2.700 veïns desallotjats a Atenes o els 2.500 de Barcelona, ja que supera els rècords d'Atlanta (30.000) i Seül, on la celebració dels Jocs el 1988 va suposar el desallotjament de 720.000 veïns sota un règim de partit únic.
Per al xinès s'està complint una dels seus pitjors malsons, la d'afrontar protestes en el centre neuràlgic de la capital quan Pequín està replet de periodistes i el règim intenta convèncer que la quarta potència econòmica és capaç de celebrar els Jocs i mantenir l'“harmonia social” sota el govern del Partit Comunista de la Xina (PCCh), en el poder des de 1949.
Amb totes les televisions del planeta concentrades a Pequín, serà difícil per als 1,5 milions d'efectius que controlen la seguretat dels Jocs mantenir la seva habitual actitud draconiana davant de qualsevol indici de dissidència.
De fet, fins ara les televisions tenien vetat filmar a la plaça, una de les majors del planeta i també de les més militaritzades, encara que amb motiu de la cita olímpica els canals poden demanar permís amb un dia d'antelació per fer-ho.
Mentre a Pequín aquest grup de veïns intentava atreure l'atenció sobre els seus problemes, a Xinjiang, una regió autònoma amb 8 milions d'uigures d'origen turcman i credo musulmà, es produïa un atac amb explosius en un lloc duaner.
Les autoritats sospiten que pugui tractar-se d'un atemptat terrorista, del qual han advertit des de fa un any per justificar el massiu desplegament militar que estan suposant els Jocs, i assenyalen els grups independentistes de la regió com possibles agressors.
A més d'aquests riscs, el règim xinès tem que activistes de suport a la independència del Tibet o a la defensa dels drets humans protagonitzin protestes similars aprofitant la cita olímpica, per la qual cosa Pequín és avui una ciutat assetjada.
Cent mil efectius de l'Exèrcit d'Alliberament Popular, 400.000 policies i voluntaris i veïns que fan de “delators” estan desplegats per la capital, sobrevolada per helicòpters que maniobren en cercle sobre el centre de Pequín.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.