Carlos Sastre va complir en els Camps Elisis el son de la seva vida en proclamar-se vencedor del Tour, el setè emperador de la dinastia espanyol en la carrera francesa, prova que va complir amb el tràmit de l'última etapa disputada entre Etampes i París, amb un recorregut de 143 quilòmetres, que es va adjudicar el belga Gert Steegmans, del Quick Step.
Els Camps Elisis de París es van retre davant del nou emperador del Tour de França, que es va abraçar als seus fills tot just arribar a meta. Un corredor forjat a l'escola de ciclisme del seu pare, principal responsable que el Tour hagi inclòs en seu llibres d'història a un espanyol per tercer any consecutiu i amb nom diferent, una cosa que no ocorria en la 'gran boucle' des dels anys cinquanta, amb els francesos Louison Bobet, Roger Walkowiak i Jacques Anquetil.
El resultat havia d'arribar després de 10 anys de professional, amb un comportament irreprotxable i fosc, al servei de líders com Hamilton o Ivan Basso. En la seva primera oportunitat com a cap de files Sastre va fer ple. Va respondre a la confiança del director del CSC, fins al punt que va posar a l'armari espanyol el triomf numer 11.
Sastre, aclamat també per la seva dona, Pietat, i els seus dos fills, es va pujar a la línia successòria dels campions espanyols que va començar Federico Martín Bahamontes el 1959 i que van seguir Luis Ocaña (1973), Pedro Delgado (1988), Miguel Indurain (1991-1995), Oscar Pereiro (2006) i Alberto Contador (2007). “Una victòria que fa justícia amb Carlos, que ha sofert tota la vida per aconseguir aquest son”, segons el seu progenitor, l'home que continua fomentant la cultura i l'activitat física des de la seva fundació d'El Barraco.
La festa es va completar amb el mallot verd d'Oscar Freire, el primer del ciclisme espanyol en el Tour, valuosa penyora al cos del triple campió del món que ja apunta als Jocs de Pequín. El botí del ciclisme espanyol es va completar amb quatre triomfs d'etapa: Valverde a Plumelec, Luis León Sánchez a Aurillac, Freire a Digne li Bains i Sastre en l'Alpe D'Huez. A més Samuel Sánchez va acabar setè en la general i Valverde el novè, aquest últim allunyat del seu objectiu de lluitar pel pòdium.
En la classificació final, l'australià Cadel Evans (Silence), a 58 segons, i l'austríac Berhnard Kohl (Gerolsteiner), a 1,13 minuts, van escortar Carlos Sastre, que va pujar al pòdium amb els seus fills, també braços en alt.
“És el son que tenia des de petit, el triomf de la meva vida esportiva, em sent feliç en companyia de la meva família. Els meus fills són feliços”, va assenyalar el campió.
També van pujar al pòdium parisenc l'austríac Berhnard Kohl com a rei de la muntanya, Andy Schleck com a mallot blanc al millor jove i el CSC en ple com a millor equip.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.