Chavanel guanya l'etapa prèvia al dia decisiu

El francès Sylvain Chavanel, del Cofidis, tot un especialista en escapades, va obrir el seu palmarès per la pàgina del Tour en adjudicar-se la denovena etapa disputada entre Roanne i Montluçon, de 165,5 quilòmetres, la vigília de la gran cita prevista per avui, amb el combat contrarellotge entre el líder, l’espanyol Carlos Sastre, i l’australià Cadel Evans.

Jornada anecdòtica per al Tour, però gran per a Chavanel, de 29 anys, a qui n’hi ha costat vuit de professional vessar llàgrimes d’alegria en la seva carrera de l’ànima. Va guanyar a l’esprint al seu compatriota Jeremy Roy (La Francaise) i ho va poder celebrar amb bogeria amb un temps en meta de 3h 37:09, a un ritme ràpid de 45 per hora que no va compartir el pilot, que va arribar tranquil a 1:13 minuts amb l’alemany Gerald Ciolek al capdavant.

La setena victòria de la temporada per al triple campió de França de contrarellotge, un veterà habitual en les escapades, lluitador incansable, que ja es mereixia un dia de glòria.

El trajecte fins a Montluçon es va convertir en un passeig per al pilot i Carlos Sastre va guardar sense cap aclaparament el liderat en espera del dia "D", que el pot convertir en el successor d’Oscar Pereiro i d’Alberto Contador en el palmarès del Tour. Arribarà al dia més transcendent de la seva trajectòria professional com a líder amb un matalàs d’1:34 minuts per sobre del seu enemic número 1, l’australià Cadel Evans.

"Ha estat un dia per recuperar. Les sensacions estan intactes davant la contrarellotge. Estic tranquil per afrontar-la i em sent relaxat. Faré el recorregut demà i ho deixaré tot per guanyar", va dir Sastre, poc alterat davant la responsabilitat que ara li ve.

Un grapat d’aventurers que van desafiar l’escassetat de forces i la xafogor que va caure damunt les esquenes dels supervivents del Tour, entre els quals va faltar l’italià Damiano Cunego, que va marxar ferit a casa per la caiguda de la jornada anterior, es van prendre seriosament el viatge fins a Montluçon

El primer intent de fuga no va tenir el salconduit del pilot. S’hi havia ficat l’espanyol Egoi Martínez (Euskaltel) segon a Prato Nevoso, però tampoc no va tenir sort en aquesta ocasió.

Sí va tenir èxit la fuga francesa cent per cent que van construir a partir del quilòmetre 82 el jove de palmarès immaculat Jérémy Roy i l’il·lustre Sylvain Chavanel.

Només hagueren d’entendre’s amb una mica de bona voluntat per anar obrint diferències considerables, amb pinta d’arribar a bon port a la ciutat de Roger Walkowiak, aquell corredor que gràcies a una escapada consentida va aconseguir 18 minuts i va guanyar el Tour de 1956.

Chavanel i Roy no van tenir una renda semblant, però compliren el desig de disputar-se l’esprintada entre els dos.

No hi va haver comparació. Chavanel, que no anirà als Jocs de Pequín malgrat ser el campió de França a la contrarellotge, va imposar la seva llei sense cap problema. Va tenir temps de celebrar amb metres d’antelació el setè triomf de la temporada.

L’etapa va deixar un bon record a Oscar Freire, virtual vencedor del mallot verd de la regularitat. Serà el primer espanyol que pujarà al pòdium de París per tal de recollir la penyora esmentada.

Si la sort li acompanya, ho faria poc abans que hi pujàs Sastre a posar-se el mallot groc definitiu. El madrileny establert a Barraco té aquest tipus de somni.