TW
0

Oscar Freire (Rabobank), el triple campió mundial que du el mallot verd de la regularitat del Tour, fou el més gran a l’esprint de la catorzena etapa disputada entre Nimes i Digne les Bains, de 194,5 quilòmetres, en què aconseguí la tercera victòria espanyola en la present edició, en una jornada que Cadel Evans mantingué el jersei de líder.

Freire, de 32 anys, aprofità l’absència del britànic Cavendish, que a l’esprint ja s’ha endut quatre etapes en aquest Tour i que ahir quedà enfonsat en la darrera pujada, per collocar-se entre els grans i aparèixer en el moment oportú per llançar un atac fulminant que li va permetre celebrar, braços alçats, la seva quarta etapa a la ‘grande boucle’.

El ciclista cantàbric omplí la meta de verd esperança amb un temps de 4h.19.09, per davant del colombià Leonardo Duque (Cofidis) i l’il·lustre alemany de 37 anys Erik Zabel (Milram). A l’enèsima fou la vençuda i Freire recuperà el somriure a les portes dels Alps, la vigília de la visita a Itàlia.

L’etapa, molt ràpida, amb 52 quilòmetres coberts en la primera hora, es disputà sota un sol de justícia i amb el respecte que sempre imposa una etapa als Alps per al següent dia. Això sí, els esprintadors no pensen mai en això.

No hi hagué canvis en la general i l’australià Cadel Evans (Silence) mantingué el mallot groc amb un segon d’avantatge respecte al luxemburguès Frank Schleck (CSC) i 38 respecte del nord-americà Vandevelde (Garmin). El rus Menchov i l’espanyol Carlos Sastre entraran a Itàlia a 57 segons i 1.28 del líder.

La mitjana final de 46 km/h indica el ritme que adquirí la carrera des de l’inici. Res de descans per a ningú malgrat que després arribava la muntanya. Al quilòmetre 35 sortiren del gran grup 20 ciclistes, d’on sortí la fugida més significativa de la jornada.

L’espanyol Iván Gutiérrez (Caisse D’Epargne), quatre vegades campió nacional contrarellotge i una en ruta, es guanyà el premi de la combatibitat. Es ficà en la fugida de quatre més amb els francesos William Bonnet (Credit Agricole) i Sandy Casar (Française) i l’holandès Bram Tankink (Rabobank). El quartet arribà a gaudir de 6 minuts d’avantatge, però els equips dels esprinters espabilaren per llançar per terra l’aventura. Gutiérrez intentà evitar-ho i tractà de marxar-se en solitari trenta quilòmetres abans de la meta però fou impossible i el gran grup l’agafà a deu quilòmetres pel final.

El Liquigas forçà la màquina per cercar el triomf de Pozzato i ho va fer sense pietat malgrat la calor. Entre altres, el britànic Cavendish, que ja ha guanyat quatre etapes en aquest Tour, va acusar el fort ritme i es va quedar en la petita pujada final. Una oportunitat única per a la resta de velocistes. Freire, sempre sol, va cercar la roda de Zabel, ben atès pel seu equip.

El cantàbric es va col·locar al mig del carrer darrere el berlinès i a 100 metres de la meta aparegué el doble guanyador de la Milan-San Remo amb una força descomunal per signar la victòria 60 de la seva carrera, i la seva cinquena de la temporada. Els ‘vells’ campions sempre aparèixen.