Luis León obté en solitari el triomf d'etapa

El murcià, de 24 anys, rematà de la manera més brillant possible la seva primera victòria al Tour. Entrà en solitari, amb un grapat de segons d’avantatge, suficients per clavar la mirada al cel i recordar el seu germà mort. Després d’un esforç final de 4 quilòmetres, amb els favorits al darrere, arribà feliç a Aurillac amb un temps de 3 h 52.53. Festa al Caisse d’Epargne amb Luis León, Valverde i Pereiro abraçats a la meta.

Jornada moguda, amb mil intents de fuga des del principi i els favorits implicats en moviments tàctics de risc. Sempre amb protagonisme de León Sánchez, que participà d’una primera aventura seriosa amb uns 30 corredors en la qual hi eren els il·lustres, menys Cunego. Després de 25 quilòmetres foren absorbits. La tranquil·litat no durà. A l’ascens al coll d’Entremont (2a), el murcià arrencà de nou enduent-se a roda Josep Jufré i David de la Fuente, dos homes del Saunier, i Vincenzo Nibali (Liquigas), a 3 minuts de Kirchen a la general, per tant perillós. Eren quatre rodadors disposats a deixar-se la pell per una mica de glòria.

De la Fuente perdé el contacte amb els seus companys de fuga en perdre el control de la bici. El cantàbric donà l’ensurt davant l’amenaça de caure per un barranc. S’enganxà de nou i la bona entesa del quartet els permeté coronar el pas de Peyrol (2a) amb 1.3 respecte del gran grup.

Fins a la meta dues traves, la cota de Saint Jean de Donne (3a) i un gran grup que volava amb el Columbia cremant les naus pel seu líder, Kim Kirchen. En el descens Pereiro estirà el grup fins a trencar-lo en diversos sectors. Els caps junts i els escapats, reintegrats. Poques opcions per a l’enlairament.

Però el Caisse d’Epargne conservava diverses bales a la recambra. Una altra vegada León s’atreví a deixar anar l’envit. Aquesta vegada el definitiu, que es convertí en un esprint de 4 quilòmetres que només rodadors de la seva condició poden suportar.