Passaven uns minuts de la una i mitja del migdia quan la cridòria de la multitud assenyalava l'arribada del fill pròdig de Manacor, Rafel Nadal, a l'ajuntament de la ciutat. Escortat per la Policia municipal, que li obria pas entre la gernació que l'esperava, i acompanyat pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, i pel batle de Manacor, Antoni Pastor, el campió de Wimbledon es feia pas per poder pujar a la sala de plens del consistori manacorí.
Allà l'esperaven tots els membres de la corporació i de la seva família, per retre-li l'homentage que es mereixia per la gesta que havia aconseguit davant el número 1 del món, Roger Federer, a les pistes de l'All England Club.
Francesc Antich va ser el primer que va pendre la paraula per donar l'enhorabona al tennista. En la seva breu intervenció, el president del Govern destacà "l'exemple que suposen per a la gent jove" les fites aconseguides per un dels millors esportistes que han donat les Illes en tota la història.
"La victòria en el torneig de Wimbledon és un altre pas molt important en la teva magnífica trajectòria. Enhorabona", va expressar Antich, que li va entregar una estatueta de bornze com a mostra d'agraïment.
Antoni Pastor agafà el relleu de Francesc Antich en els parlaments, mentre per les finestres entraven els crits de "campió, campió" que els milers de persones, vestides amb una samarreta on es veia una fotografia de Nadal mossegant la copa de Wimbledon i on es llegia "Rafel, ets el millor impuls per a Manacor", llançaven des de la plaça del Convent.
Pastor manifestà que Nadal és "el millor ambaixador de Manacor i de les Illes per tot el món". El batle manacorí posà les notes d'humor a l'acte recordant que ara, quan surt de Mallorca ja no és el batle de Manacor, "sinó el batle del poble de Rafel Nadal".
Com a mostra d'agraïment de tot el poble, Pastor lliurà tant a Rafel Nadal com al seu oncle i entrenador, Toni, l'escut de la ciutat perquè "el puguin passejar a la solapa de l'americana per tot el món".
Tot seguit, Rafel Nadal es va dirigir al balcó del consistori per oferir el trofeu daurat a la seva gent. El campió va admetre que, tot i estar avesat a parlar en públic, "fer-ho davant la gent que conec em posa bastant nerviós". "Em fa més il·lusió aquesta rebuda, aquesta celebració inesperada, que guanyar qualsevol torneig. És un gran honor ser de les Manacor i de les Illes Balears", assegurà Nadal.
El número 1, un "petit objectiu" per a Nadal
Rafel Nadal es mostrà exquisit amb tothom que assistí a la festa de celebració, i a més tragué a relluir la seva humilitat i modèstia quan en la roda de premsa manifestà que "el número 1 ara sí que s'ha convertit en un petit objectiu", però que el "repte" que persegueix és el de "continuar jugant al mateix nivell".
"El repte no es diu US Open, el repte es diu continuar jugant al mateix nivell que fins ara. No ho aconseguiré tot l'any, per suposat, perquè no és viable, però sí que intentaré seguir jugant a un gran nivell", explicà Nadal. I manifestà que per aconseguir-ho no pot deixar de tocar de peus a terra.
"Els peus han d'estar igual d'en terra que hi estaven fa tres dies i he de continuar fent feina amb la mateixa humilitat i amb les mateixes ganes de millorar que he tingut sempre", indicà Nadal.
El número 2 de l'ATP, que afirmà que el seu somni era "tornar a Mallorca", analitzà que "només guanyant el que he guanyat fins ara, aquest haurà estat el millor any de la meva vida amb moltíssima diferència. Però queden reptes molt importants d'aquí a final de temporada i esper poder-los afrontar al cent per cent de condicions", en referència al fet que en el tennis, a diferència d'altres esports, quan guanyes un títol no s'ha acabat la temporada i s'ha de continuar en tensió.
El tennista esquerrà posà un poc de sentit comú a tota l'eufòria que s'ha desfermat després de la seva victòria a l'All England Club, i recordà que "ni ara som tan bo ni abans era tan dolent".
"Ni abans era dolent ni ara som tan i tan bo, sinó que he aconseguit el que he aconseguit aquests darrers mesos perquè he fet feina tota la meva vida, quan les coses anaven bé i quan m'anaven malament, i segur que tornaran a anar malament en qualsevol moment i he d'estar preparat com hi he estat sempre per acceptar-ho", recordà.
D'altra banda, aclarí que no havia patit cap problema de genoll, sinó un microtrencament fibril·lar al múscul de darrere el genoll, una molèstia que ha arrossegat durant tot el torneig.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Boneeeees!!! Mem banyeta, si et vaig dir que callassis és perquè crec que era el millor per a tots. Crec que, com a mallorquins, hem de defensar-nos. Pel que fa al manifiesto, me pareix que he llegit que ell no el va signar, sinó que el posaren a ell, a en gasol, a n'alonso etc. a un vídeo que deia "en todo el mundo se habla español", o per l'estil. Però sense el consentiment de cap dels esportistes. Mirau, crec que el que hem de fer com a mallorquins és reconciliar-nos amb en Rafel, mostrar-li que ser mallorquí és un honor grandiós, animar-lo a que parli més sovint en català i, sobretot, felicitar-lo pels èxits que aconsegueix. Visca Mallorca i visca en Rafel Nadal!!!!
A nes triomfadors sempre els hi surtiran paparres mediocres i envejoses (que a més beuen pinya colada...).Gent que es fotran amb ells per la més mínima divergencia de principis. Dir que en Nadal no es sent Mallorquí o que no defensa Mallorca després del timo del centre de tecnificació Manacorí es massa. Que la política intenti minimitzar la magnitud que representa en Rafel es.... increible. Mentre tant la imatge de Balears pot seguir sent en "Tomatito" aquest, típic mallorquí de tota la vida... En fi.
I pagades per gent que fa feina de veres. En lloc de Banyeta verda te direm barreta verda
Estant a Sta. Ponça (jo també hi he estiuetjat molt, allà) no sé que putes fas a davant un ordenador... au a sa platja! Ah, i sa pinya colada no me fa gens d'enveja, me sap greu...
Jo no tenc tantes preocupacions perquè visc de rendes, i a més som funcionari amb dos mesos de vacances pagades -precisament ara les estic disfrutant- i per això ara em dóna la gana preocupar-me per aquestes coses. I ara disculpa'm que he d'anar a prendre una pinya colada a una terrassa de Sta. Ponça.
Ja te dic, a mi m'enfoten ses banderes, però bé, te donaré gust: saps perfectament que, oficialment al manco, o administrativament si te molesta lo anterior, Mallorca és part d'Espanya, per tant no, no és lo mateix. Que per tu sigui una bandera tan "forastera" com sa que dius ja és una altra cosa, no t'ho discutiré.
Bé, idò que tregui la bandera alemanya. Supòs que això tampoc voldrà dir exclou Espanya, o sí? Tanmateix només és un tros de tela...
Fantasmades ses teves, nin... Per començar, Rafel no existeix en japonés ni en ninguna llengua oriental perque és un nom occidental. I segon, jo no he xerrat de coherència, jo només he dit que a mi me diuen Rafa i Rafel, entre altres variacions. I no me molesta perque, al contrari que tu, segons pareix, tenc altres preocupacions.
Jo crec que en Nadal simplement és un tenista. Encara que costi de creure hi ha gent per sa que sa política és algo molt i molt secundari, i és una cosa que aqui poca gent pareix entendre. Treure una bandera espanyola no té perqué excloure a Mallorca. Només ho fa per a qui li molesti. Ses banderes son un troç de tela i res més. Tant s'espanyola, com sa mallorquina, com sa senyera. Jo no me sent més indentificat amb una que amb s'altra, i pot ser hauriau de dedicar més temps en altres coses que en nacionalismes absurds (i estic xerrant de tots, espanyol inclòs).
A més, no diuen que "pels seus actes els coneixerem"? Idò això! Pens, en definitiva, que es tracta d'una qüestió de coherència. Si és conegut com a Rafa, ho és tant a Cáceres com a Londres, m'entens? I arreu del món se presenta com a espanyol i les seves copes són per a Espanya, no per a Mallorca, ho entens? Ah, per cert, si mai fas una escapada al Japó, seràs conseqüent amb el que dius i pronunciaràs el teu nom en japonès? Quant de fantasma, que hi ha al món!