TW
0

Rafel Nadal va esquivar avui l'últim tràmit que li situa a la seva tercera final consecutiva a Wimbledon, despatxant en tres sets (6-1, 7-6 (3) i 6-4) a l'alemany Rainer Schuettler per quedar cara a cara amb el dol anticipat: el suís Roger Federer l'espera diumenge.

El jugador balear, número 2 del món i tetracampeón de Roland Garros tornarà a mesurar-se el diumenge al suís Roger Federer -que es va classificar per sisena ocasió consecutiva en batre el rus Marat Safin- i davant el qual va perdre en les dues últimes edicions en el SW19.

De fet,  Federer es va classificar per a la seva sisena final consecutiva de Wimbledon després de vèncer el rus Marat Safin per 6-3, 7-6 (3) i 6-4 en un partit molt digne del rus, que va ensenyar al públic britànic un arsenal de cops suficients, per merèixer arribar a la final... quan no estigui el suís davant.

El malbaratament de qualitat del número 2 del món va deixar poc marge a la sorpresa. Hi va haver una primera set amb diferències qualitatives vergonyoses; un segon, en el qual Schuettler va variar l'estratègia per colpejar el mallorquí amb més contundència; i un tercer que finalment va corroborar la destresa del segon favorit.

L'arrencada matussera del botxí d'Arnaud Clement va contrastar amb el poder del manacorí. Schuettler, que la vigília admetia que la seva pretensió avui seria “passar-lo bé i posar-se'l difícil” al campió de Roland Garros, el passava malament davant d'un cicló que encadenava cops guanyadors -un total de 40-, mostrava una dreta descomunal i amb prou feines li deixava espai per respirar.

Nadal va ser inaccessible durant la primera màniga. El mallorquí, que s'ha ficat per tercer any consecutiu a la final d'aquest torneig, és el millor Nadal en herba. Ho repetia avui en l'All England Club Manolo Santana.

A cada fuetada que li assestava el tenista balear -que només en la primera set va rubricar 12 cops guanyadors-, el seu rival es despatxava de gust amb una tirallonga del que semblaven improperis a la seva llengua. Producte, clar, de la frustració.

Diferències qualitatives espectaculars. Schuettler es va comportar com el semifinalista improbable, com un convidat sorpresa a un sopar en el qual només gaudia del menú un dels comensals.