Superat el mur dels quarts de final, la barrera que durant més de dues dècades ha impedit a Espanya situar-se en la primera línia continental, l’eufòria s’ha desencadenat entre els aficionats, molts dels quals no havien nascut el 1984 quan França deixà Espanya sense el seu segon títol.
Més lluny fins i tot queden els herois de 1964, l’única selecció que ha conquerit un títol, que els més joves (i no tan joves) seguidors només han pogut veure en algunes imatges d’arxiu i que va ser precisament davant l’URSS, que tornarà a ser el rival d’avui.
La història està amb Espanya, que si bé s’ha torbat a superar els temuts quarts, no ha fallat mai en les seves dues presències en una semifinal, encara que aquesta ronda tampoc no li va malament a Rússia, que l’afronta per sisena vegada amb victòries el 1960, 1964, 1972 i 1988 i derrota el 1968 (on l’accés es decidí amb moneda a l’aire després del 0-0), encara que només aconseguí el títol el 1960, amb tres derrotes posteriors.
Rússia, que en condicions normals seria un escull assequible, com ho va ser en l’estrena de la competició, amb victòria d’Espanya per 4-1 i tres gols de Villa, ha anat guanyant pegada en els duels següents i l’ombra d’Arshavin plana sobre els pensaments de jugadors i seguidors.
L’atacant menut i veloç es perdé els dos primers partits de l’Eurocopa per sanció, però sense ell Rússia pogué derrotar Grècia i certificar, ja amb la seva presència (i un gol), la classificació per als quarts de final. Holanda, que havia superat les dues grans candidates, Itàlia i França, semblava que havia de ser el seu botxí, però els de Guus Hiddink enlluernaren en el seu compromís de quarts (3-1) i es classificaren.
Més forts físicament, com també reconeixen els internacionals espanyols, i després d’haver anat de menys a més, la selecció russa afronta crescuda la semifinal, i més liderada pel seu tècnic, Guus Hiddink. L’holandès ha deixat a la cuneta la selecció del seu país i és un coneixedor perfecte del futbol espanyol, després del seu pas pel València, el Reial Madrid i el Betis, i no dubtarà a intentar repetir avui l’actuació del Mundial de Corea, en el qual eliminà Espanya als quarts, en la tanda de penals.
L’única mala notícia per a ell és la suspensió del central Kolodín, que serà suplert per Berezutsky, que formant parella amb Ignashevich està preparat per amargar la nit a Villa i a Torres, que han baixat en efectivitat però que volen ser el malson dels russos.
Tots dos tornaran a tenir el suport de Luis Aragonés, que continuarà apostant pel seu onze de gala, el mateix que sortí d’entrada davant Rússia, Suècia i Itàlia, si bé alguns futbolistes arrosseguen molèsties pròpies del cansament acumulat durant la competició.
Senna, que semblava que perdria el seu lloc després d’haver acabat el duel davant d’Itàlia amb molèsties, assegura que està bé i, per tant, Cesc o Xabi Alonso hauran d’esperar la seva oportunitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Massa rebumbori amb la selecció espanyola, les autoritats de la qual, no ho oblidem, fan mans i mànigues per a evitar que tinguem selecció Balear o dels PPCC.
vull que Espanya guanyi pero si perd ben segur que no plorare. no som tan radical ni tan futbolero com tu, bonica
Avui sa seletsió española jugarà aquesta semifinal i jo ja tenc emosió. Rússia serà molt millor que aquests quatre arreplegats españols o traidós. Perquè ha de quedar ben clar, que són es que fan més mal gentussa com en Puyol, en Xavi o en Rafa Nadal. Que se venen pes dobbés, renuncien a sa mare i insulten ets germans mentre escupen a son pare. Mallorca ja ha patit molt i ja hi estam avesats i sempre hi ha renegats defensant ets invasors. Per això avui sa batalla serà mala de passar veure s'estol de canalles que no aturen d'insultar i que duen de comparsa gent que hauria de ser nostra. Un botó basta per mostra però no som tots iguals. Per acabar amb sos abusos avui vespre serem russos per no haver de ser alemanys es dia de sa final.
Eapanyolitos tarats vos vull veure plorar perquè sa vostra sagrada selecció perdrà i jo seré sa nina més feliç d'aquest món. Això no és Espanya, no ho ha estat mai i mai ho serà! Per uns Països Catalans lliures i socialistes!
El nazionalisme espanyol va a les totes amb el suport de les ràdios, televisions, i mitjans de comunicació, fins i tot els que es diuen progressites i propers al nacionalisme catal'a. Al final allò que es demostra és que no passen de ser regionalistes, mancomunats i cambonians.
Rússia, els espanyols tenen un bon equip i no serà fàcil superar-los.
I do jo estic content per en Lluís Aragonés, tanta canya que li han donat, i dimissiò, i en Raúl...que sén foti tota sa premsa. I endavant Espanya, es clar.
ENDAVANT RÚSSIA!!!! uuuuueee!!! ;)
Si hi ha una cosa que em fa més oi que un espanyolista és un futbolero espanyolista. Són de la pitjor espècie. Endavant tovarich!!! Té la paraula el camarada kalashnikov.
Xavi, Puyol, Cesc, Capdevila: traïdors!