“Jugar al Mallorca no és una obsessió”

—Encara vos queden tres temporades de contracte amb el Salamanca?
— Sí, la que començaré i dues més.

—Amb la temporada acabada, com la valoraries?
—Quan he jugat, la veritat és que m’he trobat bé, he fet bons partits, però he passat moments molt difícils. Al Llorca, perquè no jugava i a Salamanca, també, perquè em varen treure de l’equip, entre cometes, un poc injustament, però l’inici i el final que he fet a Salamanca ha estat molt bo.

—Quines raons vos va donar el tècnic per enviar-vos a la banqueta?
—L’entrenador del Salamanca no em va donar cap motiu, no em va dir et trec per això. Va fer un canvi, em va dir que havia decidit fer un canvi i mira, va continuar amb el canvi. Això va ser tota l’explicació que em va donar.

—Perquè aquesta situació deu ser la més complicada per un jugador de futbol, que malgrat treballar ningú no ho fa en els entrenaments, no podeu demostrar la vostra qualitat als partits?
—Clar, i més, a Salamanca, ja que quan hi vaig arribar hi havia tres porters més. Encara més amb un porter com jo que no tenia experiència, hi ha pocs entrenadors que se la juguin. Ells ja tenen els seus porters i confien en ells. Aposta et dic que tal vegada això va influir en la decisió de llevar-me o de seguir amb mi. Però quan he jugat, he demostrat que puc estar allà tranquil·lament.

—Per un porter que ja ha debutat a Primera, el bot de Segona B a Segona A, no deu ser tan acusat?
—A Primera, gairebé va ser testimonial la meva presència, vaig jugar mitja horeta. Crec que el bot més gran és passar de Segona B a Segona. Allò bo que vaig tenir va ser que quan no jugava a Llorca entrenava com ningú no ho feia, perquè ja sonava l’interès del Salamanca, i vaig dir, idò mira, si no jug aquí, si tenc sort me n’anirè allà ben preparat i així va anar.

—Quan estau en una situació com la que estàveu al Llorca, on no comptaven amb vós, la cridada del Salamanca degué ser com una porta a la salvació?
—Sabia que seria difícil jugar a Salamanca, però el pitjor que em podia passar era no jugar i per no jugar a un Segona B com el Llorca, prefereec no jugar a un Segona. Ho vaig fer perquè a Llorca estava malament. No em duia bé amb l’entrenador i volia canviar d’aires perquè Llorca no m’agradava i m’havien parlat molt de bé de Salamanca.

—I amb vista a la propera temporada, aconseguir la titularitat?
—L’entrenador que teníem, Juan Ignacio Martínez, ha dimitit per "motius personals", i encara no sé l’entrenador que tendrem. Vaig deixar el pavelló ben alt, i aquesta pretemporada a les totes perquè l’entrenador confiï en mi des del principi, si no tornarem a la situació de la temporada passada i no ho vull.

—Continuareu sent quatre porters a la plantilla salmantina?
—Serem els tres porters del primer equip i el del filial, però això a mi no m’agrada gens però jo no puc decidir la feina dels altres. Aguantarem i a veure com surt.

—I per Salamanca, com s’hi viu?
—Has de pensar que venia de Llorca que és un poble que no em va agradar gens. I clar, vas allà i entre estudiants, gent jove, bon ambient, menjar bo...quan estic allà m’ho pas d’allò més bé.

—Idò, enyorau poc Mallorca?
—L’Illa sempre s’enyora, i més quan fa set anys que ets fora, t’agafes l’estiu amb més ganes.

—Algun dia vos veis al Mallorca?
—Jo esper que sí. A qui no agradaria jugar a l’equip de la seva terra, però tampoc és una obsessió. Ja ho veurem d’aquí un parell d’anys, però esper que sí.

—Un porter bo, com ha de ser?
—Sobretot regular, que no destaqui per unes coses i en altres falli. Si parlam de l’Eurocopa, hi ha el debat Buffon-Casillas. Els dos són els més bons del món, però diferents.

—Amb quin dels dos vos quedau?
—No em quedaria amb cap. M’agrada Casillas per la seva agilitat i el seu joc de cames, i Buffon per la seva experiència, col·locació, serenitat i elegància.