Contra Itàlia i contra la història

Espanya té avui a Viena (20.45h/Cuatro) una cita amb la història, la que el maltracta des de fa 44 anys, quan aconseguí l’únic títol que presumeix en les seves vitrines, l’Eurocopa de 1964 guanyada a la Unió Soviètica a l’estadi Santiago Bernabéu.

Des de llavors, res de res llevant la final a París de 1984, aquella de l’errada d’Arkonada en la treta de falta de Platini. L’Ernst Happel de Viena serà testimoni del primer gran combat de la ‘vermella’ en la competició austríaca. Un Espanya-Itàlia és un clàssic per antonomàsia, un duel aferrissat, en el qual un gran quedarà fora, i fora de temps.

De nou Itàlia es pot creuar definitivament en el camí d’Espanya, que no venç l’esquadra ‘azurra’ en partit oficial des de 1920, en els Jocs Olímpics d’Amberes, encara que ho va fer en l’amistós del passat mes de març a Elx (1-0).

Els records són frescos, sobretot el cop de colze de Mauro Tassotti a Luis Enrique en el darrer enfrontament oficial, al Mundial dels Estats Units el 1994, també a quarts de final. La cara i la camiseta tacada de sang de l’asturià han tornat a la ment dels aficionats, que volen revenja.

Itàlia era el rival menys desitjat. Luis Aragonés no el volia però era conscient que era una seriosa possibilitat després del mal començament de campionat dels transalpins. Però el seleccionador espanyol ha incidit a inculcar el tarannà competitiu que sempre demostra la selecció italiana en competicions oficials. El ‘Sabio de hortaleza’ enveja l’ofici del seu rival d’avui i la seva defensa, "la millor del món". El tècnic madrileny sap que Itàlia cedirà la iniciativa a Espanya, que haurà de ser propietària de la pilota. L’arma dels homes d’Aragonés, el toc, el famós ‘tiki-taka’ que ha guanyat les lloances de les altres seleccions durant una primera fase, que Espanya ha completat de manera immaculada amb tres victòries en tres partits.

El toc serà l’única manera d’arribar a Buffon, el millor porter del món, amb permís de Casillas. Gaudeix de les jugades a pilota aturada, que són el punt més feble dels ibèrics i precisament una tradicional arma dels ‘azurro’.

Aragonés disposarà del seu onze de gala, dels mateixos homes que derrotaren Suècia i Rússia amb solvència, fins i tot Sergio Ramos, protagonista aquesta setmana per un enfrontament personal amb el seu cap, que li recriminà públicament ‘errades fora del camp’.

Itàlia debutarà a terres austríaques després d’haver disputat tots els seus partits de la primera fase a Suïssa. El seleccionador, Roberto Donadoni, no podrà comptar amb els sancionats Andrea Pirlo ni Gennaro Gattuso, sempre titulars, ni tampoc dels lesionats Fabio Cannavaro i Andrea Barzagli.

Itàlia ha volgut treure’s, en els dies previs, el paper de favorit, i tampoc no s’ha pres de veres les declaracions d’Aragonés quan digué que si "Gattuso és la referència, jo som frare".

Preparats per als penals
No seria la primera ni la darrera vegada que Itàlia basa un èxit en la sort dels penals. Espanya, poc afortunada històricament en aquest recurs per solucionar empats, s’hi ha mirat els darrers dies en entrenar els llançaments des dels onze metres. Però, abans de tot, no vol per res arribar a aquesta loteria