Set, sol, patiment... i ascens

Just entrar a l’estadi una paradeta et feia veure que s’esperava una entrada excepcional, com així va ser. Hi venien camisetes de tota classe de l’Atlètic de Balears i no s’aturaven de despatxar. Hi vaig trobar Rafel Duran, regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Palma. Va ser responsable d’Esports al Consistori i ara, a l’oposició, s’ha fet més blanc-i-blau que mai per una senzilla qüestió d’amistat amb diferents directius. Ahir era un dia molt especial per a l’afició de l’Atlètic Balears.

Fou ahir un dia de retrobades, d’emocions fortes, de compromís amb un equip, amb un sentiment i també amb una manera diferent de veure la vida. Ser de l’Atlètic Balears, almanco un temps, comportava uns valors que la directiva actual intenta ara recuperar. Ser de l’Atlètic suposa compromís amb el dèbil, amb la dificultat, amb els més desafavorits...

Fernando Miró, ara president de la Fundació Atlètic Balears, aparentava tranquil·litat, però la nerviada era grossa. El president Fernando Crespí, directament, semblava gairebé histèric, com Llorenç Pol, l’home de confiança de Matthias Khün i el responsable de la total implicació de l’empresari alemany amb l’Atlètic Balears. Khün, evidentment, no es va voler perdre la cita amb la història. L’expresident Damià Estelrich, quan la pilota encara no rodava, ja estava preocupat pel futur i era ben conscient que tant si s’aconseguia l’anhelat ascens com si, finalment, no arribava, la temporada pròxima no seria gens fàcil. Jeroni Petro també ho sap.

I també hi era Domènech Riera, expresident del Comitè balear d’Àrbitres de Futbol i de qui comenten que ostenta el rècord d’haver presidit l’Atlètic Balears un sol dia. El catedràtic de la Universitat Xesc Bujosa arribà d’hora, sempre atent a tot el que passa. Bujosa és un d’aquests blanc-i-blaus de tota la vida que sospiren per veure l’Atlètic com més amunt millor, però que es consolaven, almanco fins ara, anant alguna vegada a Son Moix per veure futbol de Primera en directe.

Rafel Pericàs traspua bondat. L’exdelegat de l’equip ha perdut el costum d’anar a l’Estadi Balear, però ahir no podia fallar. I no ho va fer. En acabar, vessava eufòria. Ja a la graderia, la família Horrach Moyà s’oblidà per uns moments dels cavalls de trot, de l’art i dels problemes hotelers per animar el seu estimat Atlètic Balears.

Els prolegòmens del partit varen sen ben emocionants, ja que la directiva va retre homenatge als enyorats Joan Marí i Miquel Arnáiz. En acabar el partit, Antoni Marí, fill de Joan, mirava cap al cel i no deixava de plorar.

I encara abans de començar, la cantant Margalida Pocoví entonà l’himne de l’Atlètic Balears. Recordà abans que és de família blanc-i-blava. I no ho va dir per quedar bé, ja que son pare, Joan Pocoví, sempre ha tingut simpatia per l’Atlètic. A més, ja ho saben, és vicepresident de la Federació de Futbol de les Illes Balears i fou anys enrere el màxim responsable del Montuïri.

Celestí Alomar era també present a l’estadi per donar suport a l’equip. Com la resta, acabà ben content. Les autoritats, unes més puntuals que altres, donaren suport a l’equip. Gabriel Gili, director general d’Esports del Govern, i Pere Fullana, director general de Relacions Institucionals del Consell de Mallorca, foren els més puntuals. La batlessa Aina Calvo demostrà que tant sap estar a la clausura del Congrés de Cultura com a un partit de futbol. Es mostrà feliç i satisfeta per l’ascens. També es deixaren veure a la llotja el delegat del Govern, Ramon Socias; el conseller d’Esports, Mateu Cañellas, i el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Palma, Baldomero Oliver. Curiosament, també era a la tribuna de l’Estadi Balear Antoni Moragues, que inicià la legislatura com a responsable municipal d’Esports i volgué ahir donar ànims als seus amics Llorenç Pol i Matthias Kühn.

La cap de l’oposició, Catalina Cirer participà també de la festa sincerament i, fins i tot, anuncià el seu compromís d’acudir a l’estadi la temporada vinent, sempre que el partit no coincideixi amb el del Mallorca. Ahir, justificà la seva presència a l’estadi assegurant que tenia "ganes" de veure futbol en directe. El millor, ja ho saben, fou el final, però m’han de permetre també que destaqui el pitjor del matí. Fou la falta d’intendències que patí el bar. Tot s’esgotà abans que començàs la segona part. Un gran desastre.