Espanya va superar amb nota els nervis del debut. L’hora de la veritat no va frenar un equip embalat, que no perd des del 15 de novembre de 2006 i que, després de golejar Rússia (4-1), mesura les forces amb Suècia, una vella "amiga" de la fase de classificació, una de les darreres que trobaren la clau per superar els homes d’Aragonés. Els quarts són en l’horitzó.
El 7 d’octubre de 2006 Suècia derrotà Espanya. A Solna, 2-0, amb gols de Johan Elmander i Marcus Allback, per deixar a la corda fluixa Luis Aragonés. La revenja va arribar en un immaculat Santiago Bernabéu. Amb altres aires a la selecció, superada la crisi d’identitat, amb un nou patró de joc i un estil definit, varen obtenir un triomf per accedir a l’Eurocopa com a líderr. Va ser per 3-0 (17 de novembre 2007) amb gols de Capdevila, Iniesta i Sergio Ramos.
La batalla decisiva l’acull l’estadi Tivoli Neu. Espanya i Suècia han arrancat amb força. Varen derrotar amb bona imatge Rússia i Grècia, de manera respectiva, i destinats a creuar-se en quarts de final amb el grup de la mort, cerquen el primer lloc.
Espanya arriba a aquest matx alliberada de la tensió del debut, amb ganes de continuar augmentant l’eufòria de l’afició, sense que entri al vestidor, i amb el desig de confirmar les bones sensacions de l’estrena. Tant li va agradar a Luis l’equip que el repetirà. No hi ha espai per als dubtes.
Fernando Torres és clau en aquesta selecció. L’enuig de Luis pel seu gest després de ser substituït davant Rússia ja està aclarit. El seleccionador no vol reobrir velles ferides del passat i res, ni ningú, no perjudicarà l’ambient d’unitat d’Espanya. El Nin ho sap des de la seva encalentida. Només va ser això i va passar en un minut, però coneix els codis del vestidor que li va ensenyar el seleccionador, els que diuen que els pedaços bruts es renten dins l’equip. No en públic i menys encara en una roda de premsa, com va fer Luis.
Polèmiques a part, Torres serà el company de batalla del jugador més inspirat d’Espanya, David Villa. Els seus tres gols contra Rússia el feren entrar en la història. Ningú en els darrers vuit anys no havia marcat tres gols en un mateix partit de l’Eurocopa, un fet que només havien aconseguit sis jugadors. Noms com Michel Platini o Marco Van Basten figuren entre els elegits.
Espanya mantindrà el seu estil davant d’una Suècia de la qual preocupa, principalment, el seu potencial ofensiu amb Zlatan Ibrahimovic i Henrik Larsson com a líders. Luis es mira a si mateix, enfadat per l’error defensiu en el gol de Rússia, i pretén millorar aspectes defensius. Els buits deixats per Sergio Ramos o la necessitat que Marchena rendeixi al nivell de Puyol. Són algunes de les claus per poder equilibrar la balança.
Suècia no arriba a aquest matx amb tots els seus efectius. Lars Lagerbaeck ha perdut pel camí Christian Wilhelmsson, brillant en la seva temporada al Deportivo de la Corunya, i Niclas Alexandersson a la banda dreta.
Fredrik Stoor i Mikael Nilsson són les bases per completar la defensa, amb més opcions per al segon. Mentre que en atac és Sebastian Larsson qui jugarà. La reincorporació de Larsson, a edat de 36 anys, ha tornat el somriure a la seva estrella, Ibrahimovic, i serà el principal maldecap per a la defensa espanyola.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Me la bufa el que faci la selecció espanyola. A aquest diari hi sobren les enquestes i tanta bafarada per una selecció que NO ens representa. Quan haurem d'esperar per gaudir de partits oficials amb la selecció catalana? 30 anys més d'això que ens diuen que és democrâcia?