En una reedició de la semifinal de l’any passat, els dos joves jugadors tenen motius per confiar en la seva victòria, encara que les estadístiques estan del costat del manacorí, que mai no ha perdut sobre terra batuda contra el serbi.
«El partit està al cinquanta per cent. Djokovic és probablement el jugador més en forma del moment i Rafel està en bona condició», assegurà l’entrenador del mallorquí, Toni Nadal. El clan Nadal rebutja el paper de favorit, encara que reconeixen que sobre terra batuda i a cinc sets Rafel té un lleuger avantatge que haurà de confirmar avui a la pista.
Els dos ferrocarrils tornaran a xocar a la central de París dues setmanes i mitja després del seu darrer duel, que va tenir com a escenari Hamburg i com a vencedor Nadal, igual que en set dels deu enfrontaments que han protagonitzat ambdós tennistes.
El tricampió de París afronta el matx després d’haver disputat el torneig més plàcid de la seva història a París. El seu pas a semifinals es va concretar després d’haver derrotat el seu compatriota Nicolás Almagro, l’home que més victòries té en terra aquesta temporada, per 6-1, 6-1, 6-1, fet que suposa el triomf més contundent en uns quarts de final en l’era Open.
En els cinc partits disputats ha cedit només 25 jocs, la menor xifra d’un semifinalista des que es tenen dades, i per segon any consecutiu arriba al penúltim esglaó del torneig sense haver deixat escapar un sol set, fet que l’iguala al suec Bjorn Borg i a l’argentí Guillermo Vilas.
L’actuació del serbi ha estat menys impressionant a París. Va cedir un set en el seu debut davant l’alemany Denis Gremelmayr i els seus partits han estat menys plàcids que els del balear. Tanmateix ha pujat en potència així com ha anat avançant el torneig, per la qual cosa arriba a les semifinals amb les seves opcions ben intactes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això és el caràcter mallorquí. No hi ha sang ni per reconèixer les bestialialitats que aconsegueix un illenc com en Rafel. Ara, per plorar i demanar si que n'hi ha de forces. Enveja? Qui sap.
És increible lo acostumats que esteim a que en Nadal sigui allà dalt. Fins i tot a Manacor n'hi ha que renuncien i renegen d'en Rafalet... A qualsevol ciutat del món tot aixo seria diferent. Segur que un dia serem conscient del que ha aconseguit.