Europa, més a prop

MALLORCA: Moyà (3), Héctor (1), David Navarro (0), Nunes (1), Fernando Navarro (1), Varela (1), Basinas (1), Borja Valero (1), Tuni (1), Arango (1) i Güiza (2).
Castro (1) suplí Tuni en el minut 68 i Trejo (1) substituí Varela en el minut 75.
OSASUNA: Ricardo (1), Azpilicueta (1), Josetxo (1), M. Flaño (1), Monreal (1), Astudillo (0), Javi García (1), Juanfran (1), Plasil (1), Hèctor Font (1) i Dady (0).
Carlos Vela (1) va substituir Astudillo en el minut 51, Portillo (1) va suplir Dady en el minut 60, Hugo Viana (1) va entrar per Hèctor Font, lesionat, en el minut setanta.
ÀRBITRE: Velasco Carballo (1) del Comitè madrileny. Amonestà Güiza en el minut 21, Javi García en el minut 61, Plasil en el minut 69, Azpilicueta en el minut 79 i Ricardo en el minut 90. Expulsà Portillo en el minut 79 per una dura entrada sobre Fernando Navarro.
GOLS:1-0: minut 31, passada excel·lent d'Arango i Güiza, de xut creuat, supera Ricardo.
1-1: minut 72, excel·lent jugada combinada de l'Osasuna que permet a Portillo aprofitar una badada col·lectiva de la defensa mallorquinista per superar així Miquel Àngel Moyà.
2-1: minut 92, Trejo aprofita una passada de Borja Valero per superar Ricardo a boca de canó.
INCIDÈNCIES: La pitjor entrada de la temporada, i amb diferència, a l'ONO Estadi. Foren molts els mallorquinistes que abandonaren Son Moix abans que finalitzàs el partit. En el descans del matx, el Reial Mallorca va retre homenatge al Drac Palma, campió de la Superlliga de voleibol, i al Joventut Mariana, que el cap de setmana pasast va aconseguir l'ascens a la màxima categoria del bàsquet femení.

A tres punts d'Europa! El Reial Mallorca, en un partit per oblidar i farcit de tensió, superà l'Osasuna (2-1) en el darrer alè. El conjunt de Gregorio Manzano es troba ara a només tres punts del Racing de Santander, que ocupa la sisena posició, la darrera que dóna opció a disputar la Copa de la UEFA la temporada pròxima. El Reial Mallorca no ho tindrà gens fàcil, ja que s'enfronta diumenge amb el Barcelona al Camp Nou i acaba la temporada a Son Moix davant el Saragossa. Per la seva banda, el Racing visita diumenge l'Athletic de Bilbao i acaba la Lliga al seu camp davant l'Osasuna. És mal de fer, però es manté la il·lusió. Mentre hi ha vida hi ha esperança. I quan millor ho fa el Mallorca, més greu em sap comprovar com Gregorio Manzano ha desaprofitat una oportunitat única de lluitar, fins i tot, per entrar a la Lliga de Campions. No hi ha dret. És ben possible que hagin de passar molts d'anys abans que el Mallorca disposi una altra vegada d'una plantilla com la que ha tingut enguany el tècnic de Jaén a les seves ordres. Manzano no n'ha sabut i just la seva covardia, només la seva extrema falta d'ambició, fan que el Mallorca no estigui avui ja matemàticament classificat per jugar a Europa. Ahir, un pic més, Güiza demostrà que és el davanter més en forma del futbol espanyol. Obrí el marcador poc després que es complís la primera mitja hora de partit creuant la pilota lluny de Ricardo. Aprofità, com gairebé sempre, una passada excel·lent d'Arango. Però el partit fou per oblidar.

Quin avorriment! Quin oi! Quin suplici! Que s'acabi! Ja està bé! Senzillament, soporífer. El partit es decidí en el darrer alè i en una jugada polèmica, que omplí de desesperació els jugadors de l'Osasuna. I amb raó, ja que els navarresos passaren del possible gol de la victòria a la derrota. El partit es trobava ja en el temps afegit quan M. Flaño engaltà un xut fort, que Borja Valero rebutjà amb la mà. Velasco Carballo deixà continuar el partit i no assenyalà res. Tot seguit, i mentre Hugo Viana era en terra per una possible falta de Trejo, Borja Valero centrà a l'interior de l'àrea i el jove davanter argentí sentencià el partit. Just després finalitzà el matx. Fou aleshores que diferents futbolistes de l'Osasuna perderen els nervis i protagonitzaren diversos incidents encara damunt el terreny de joc i després al túnel dels vestidors.

El partit serví perquè el Mallorca continuï amb opcions de disputar la Copa de la UEFA i perquè Dani Güiza augmentàs el seu avantatge sobre Luis Fabiano com a màxim golejador de Primera. Ahir, l'andalús obrí el camí de la victòria inaugurant el marcador poc després que es complís la primera mitja hora. Creuà la pilota lluny de Ricardo, després d'una altra passada excel·lent d'Arango. Güiza ja n'ha fets vint-i-cinc i s'acosta una mica més a la Bota de plata del futbol europeu.

El gol fou el millor d'una xereca primera meitat en la qual l'Osasuna jugà sense intensitat -només cometé tres faltes- i en la qual l'àrbitre deixà sense càstig un penal a l'àrea de l'Osasuna per mans d'Astudillo.

La represa fou diferent. Ciganda cercà solucions, dóna entrada a Vela ben aviat i quan es complia el primer quart d'hora Portillo ja era al camp. Moyà hagué de fer alguna intervenció de mèrit i l'Osasuna, a poc a poc, començà a cercar l'empat amb més convicció. Velasco Carballo es va veure obligat a anul·lar un gol a Arango per una inexplicable falta de David Navarro sobre Hèctor Font i poc després arribà el gol de Portillo que empatava el partit.

El davanter madridista, cedit a l'Osasuna, fou expulsat onze minuts abans del final per una dura i innecessària entrada a Fernando Navarro. El Mallorca recuperà el domini i la recompensa d'uns minuts d'intensitat i ambició arribà amb el gol de Trejo quan molts d'aficionats ja abandonaven el camp, gol que manté vives les opcions del Mallorca de jugar a Europa l'any que ve.