Nadal guanya el Godó per quart pic consecutiu

El mallorquí Rafel Nadal féu ahir història a Barcelona en aconseguir la seva quarta corona consecutiva en el torneig Comte de Godó després de vèncer, en un gran partit, David Ferrer per 6-1, 4-6 i 6-1, en dues hores i catorze minuts.Nadal, que no havia perdut ni un set en el torneig des que el finlandès Jarkko Nieminen el vencès el darrer en els quarts de final de 2006, va haver de donar-ho tot davant l'alacantí, qui després de cedir amb facilitat el primer parcial va posar en molt problemes el de Manacor en el segon. El millor Rafel Nadal va aparèixer de nou a la mànega definitiva per deixar enrere Roy Emerson, Manuel Orantes i Mats Wilander, tres llegendes del tennis que fins ahir eren els únics que havien estat capaços, com ell, d'aconseguir el triplet a la terra del RCT Barcelona.

El número dos mundial, el tres vegades campió de Roland Garros, el «rei de la terra batuda», l'home que ha guanyat 103 dels seus darrers 104 partits en argila, donà ahir una nova exhibició de com es juga en aquest tipus de superfície.

Ferrer, número cinc del món, i un altre consumat especialista en terra, va fer tot el que pogué, però això gairebé mai no és suficient quan davant hi ha Nadal. Per guanyar el balear a terra es necessita un pla i el de Xàbia semblava no tenir-lo en el primer set. Contingut, potser intimidat, jugant un metre per darrere de la línia de fons, Ferrer es dedicà a defensar-se en aquesta primera mànega davant d'un Nadal crescut des del principi que va escometre el seu adversari amb tot tipus de cops.

L'alacantí fou un altre en el segon parcial. Molt més ambiciós i agressiu, passà a l'atac, pujà més a la xarxa i arraconà Rafel, qui mantingué el tipus gràcies a la velocitat de cames i la capacitat de sacrifici. Tanmateix, David Ferrer, que té les cames de Rafel, potser també el seu cor i molt del seu tennis, no té el seu cap, la seva força mental. I ja no va poder mantenir aquest nivell d'exigència en el tercera set. El «rei de la terra», sense un gest que denoti desesperació o debilitat quan les coses es compliquen, va ressorgir en aquesta tercer mànega amb una altra demostració de fúria, de tennis brutal.