TW
0

J. SERRANO. Palma.

La mallorquina Núria Llagostera, heroïna en la classificació d'Espanya per a la final de la Copa Federació, confia en les seves opcions de ser a la final davant de Rússia, en una temporada que ha tancat el calvari de lesions que va patir l'any 2007, fins al punt que en qualque moment li passà pel cap la possibilitat de la retirada.

-Després del vostre paper determinant en les eliminatòries de la Copa Federació, sobretot en la darrera, confiau de ser a la final davant de Rússia?
-Això no se sap mai, és una decisió del capità, però jo esper ser-hi. Les meves sensacions són bones, he de mantenir el nivell i continuar lluitant fort.

-Us sentíreu pressionada per la responsabilitat d'haver d'aconseguir el darrer punt de l'eliminatòria davant la xinesa Shuai Peng?
-Sempre dóna tranquilitat saber que vas guanyant l'eliminatòria per 2-0, però tampoc no et pots relaxar. Tot i això, sí que sents certa responsabilitat encara que sabia que quedaven dos partits més per sumar el punt definitiu.

-A qui dedicàreu aquesta victòria?
-A tota la gent que sempra m'ha donat suport, als meus pares, als amics, la gent que estimes i a tot l'equip, ja que també va ser feina seva. També em vaig recordar d'aquesta gent que no dóna suport al tennis femení.

-Fa tanta de por l'equip rus com sembla des de fora?
-Ara per ara Rússia té el millor equip del món, però no per això podem donar la final per perduda abans de jugar-la. Sabem que les podem derrotar si ho donam tot a la pista.

-On us agradaria jugar la final?
-Sé que s'han proposat diversos llocs, a mi realment m'és igual, l'únic que m'agradaria és que fos una pista amb moltes grades i plena de gent fent-nos costat.

-Després de la vostra gran actuació amb l'equip de Copa Federació i la victòria en el torneig de Bogotà, heu oblidat el 2007?
-És cert que he estat pràcticament un any i mig aturada per culpa de les lesions i aquestes victòries les sent com una recompensa de la meva feina. Només mir cap endavant.

-Pensàreu en cap moment deixar el tennis?
-És cert que em va passar pel cap, però mai de manera seriosa. Quan començaren els problemes tenia la millor classificació al rànquing que he tongut mai i volia veure on podia arribar, i això em donà forces. Ara som la setantadosena del món, però pens que em puc situar més a dalt.

-Quins són els vostres plans més immediats, visitar Mallorca?
-Tant de bo pogués, però vaig cap a Berlín i després a Roma. És dur ser enfora de casa, però és la meva feina i m'agrada.