3-1: El València guanya la Copa al Getafe amb experiència i pegada

VALÈNCIA CF: Hildebrand, Miguel, Albiol, Alexis, Moretti, Marchena, Baraja, Silva, Arizmendi, Mata i Villa.
Caneira pel Albiol, Edu per Moretti i Morientes per Villa.
GETAFE: Ustari, Cortés, 'Cata Días, Tena, Licht; De la Res, Casquero; Contra, Albín, Granero i Manu.
Pablo Hernández per Contra, Celestini per Casquero i Braulio per Tena.
ÀRBITRE: Undiano Mallenco (Comité navarrés). Amonestà Mata, Marchena, Alexis i MIguel per part del València i Licht, Casquero i Granero per part del Getafe. A més expulsà, amb vermella directa, Celestini del Getafe en el minut 88.
GOLSs:
1-0: minut 4, Mata.
2-0: minut 11, Alexis.
2-1: minut 45, Granero de penal.
3-1: minut 83, Morientes.

AGÈNCIES. Madrid.
El València es proclamà ahir campió de la Copa del Rei 2008 després de derrotar 3-1 el Getafe en la final disputada a l'estadi Vicente Calderón de Madrid.

Encara preneia les mides al camp el Getafe quan rebé el primer gol en contra. Una jugada de Silva, que posà la pilota al cor de l'àrea, fou rematada per Mata fora de l'abast d'Ustari. El matiner gol del València provocà els nervis en els jugadors de Laudrup que, sis minuts després, cometien una clara errada de marcatge en un servei d'un còrner aprofitada, una altra vegada amb el cap, per Alexis. El Getafe, en deu minuts, semblava que havia tirat la Copa. Els valencians feia circular la pilota amb tranquil·litat davant un rival atordit pels dos cops matiners, i que no semblava gens el conjunt que ha meravellat per moments aquesta temporada.

Però de mica en mica els madrilenys començaren a jugar, a creure en la possibilitat almenys d'empatar, i Granero, en el minut 25, enviava fora per poc un cop de cap amb molt de verí. El conjunt de Ronald Koeman, per contra, mostrava la seva comoditat esperant el rival per tractar de sorprendre'l al contracop. I quan la primera part agonitzava arribà la jugada polèmica del penal a favor del Getafe. No fou polèmica per la falta, claríssima de Moretti sobre Cosmin Contra, sinó perqué en primera instància l'àrbitre no el va assanyalar i només després de consultar l'auxiliar decidí xiular-ho. Els jugadors valencianistes es menjaren Undiano Mallenco abans i després que Granero ho transformàs en el 2-1.

Començà igual de fort el conjunt valencià en la represa que en la primera part i Villa, en els minut 53 i 54, gaudí de dues ocasions de les que no sol fallar. El Getafe no aconseguia agafar el ritme i només s'apropava a la porteria de Hildebrand a base de tocs de qualitat d'Albín i de Granero. Els canvis de Laudrup en la segona part no canviaren la decoració i semblava que el gol de la sentència podia arribar amb més fàcilitat que l'empat. Deu minuts abans del final el porter valencianista tragué des de la línia de gol un fantàstic cop de cap de Braulio en la que fou la darrera oportunitat per capgirar el partit perquè poc després arribà la sentència de Morientes, amb el cap, aprofitant el rebuig a la desesperada d'Ustari en un servei de falta de Baraja.