11/04/08 0:00
TW
0

GETAFE 3
BAYERN MUNIC 3 GETAFE: Abbondanzieri, Cortés, De la Red, Tena, Licht, Contra, Celestini, Casquero, Gavilán, Manu del Moral i Uche.
Belenguer per Uche, Braulio per Manu del Moral i Cotelo per Contra.
BAYERN DE MUNIC: Kahn, Lell, Lucio, Demichelis, Lahm, Van Bommel, Zé Roberto, Schweinsteiger, Ribery, Luca Toni i Klose.
Jansen per Lell, Sosa per Schweinsteiger i Podolski per Zé Roberto.
ÀRBITRE: Massimo Busacca (Suïssa). Amonestà Lahm i Lell per part del Bayern de Munic. A més, expulsà el local De la Red, amb vermella directa, en el minut 5 de joc.

Gols: 1-0: minut 43, Contra.
1-1: minut 89, Ribery.
2-1: minut 91, Casquero.
3-1: minut 92, Braulio.
3-2: minut 114, Luca Toni.
3-3: minut 120, Luca Toni.
AGÈNCIES. Getafe.
No pogué ser. El Getafe quedà a les portes de la glòria. Amb el rei Joan Carles i el príncep Felip a la llotja del Coliseum Alfonso Pérez, l'equip madrileny caigué en els quarts de final de la Copa de la UEFA eliminat pel totpoderós Bayern de Munic gràcies al 3-3 de la tornada d'ahir i al valor doble dels gols en camp contrari després de l'1-1 de l'anada a l'Allianz Arena. Cosmin Contra semblava que seria, una altra vegada, l'heroi d'un partit que passaria a la història per la seva importància, tensió i perquè el conjunt espanyol el va disputar pràcticament tot amb un home menys. En el minut 5 De la Red va veure la vermella directa. I llavors el guió del matx era de preveure. Atac i gol alemany davant un rival que sap jugar al contracop de meravella. El resultat inicial afavoria els de Laudrup, però qualsevol gol dels d'Otmar Hitzfeld posaria la eliminatòria massa complicada tenint en compte que jugar de tu a tu a un equip alemany amb un home menys és, gairebé, una utopia. I aparegué Cosmin Contra al límit del descans. El mateix jugador que va fer somiar tot Getafe i tot Espanya al partit d'anada. Però el francès Ribery, també al límit però del temps reglamentari, empatà per allargar mitja hora més la batalla. Mitja hora que s'inicià amb dos gols del Getafe, de Casquero i Braulio, i que acabà amb dos de Luca Toni. La imatge d'un històric com Oliver Kahn a la porteria contrària ho explica tot.