El Mallorca, un punt més lluny del descens

VALLADOLID: Asenjo (1), Pedro López (1), Rafa (1), García Calvo (1), Marcos (1), Sisi (2), A. Rubio (1), Borja (1), Sesma (1), Víctor (1) i Llorente (1).
Baraja (1) substituí Sisi en el minut 75, Aguirre (-) entrà per Pedro López en el minut 83 i Manchev (-) suplí García Calvo en el minut 87.
MALLORCA: Moyà (1), Scaloni (1), Nunes (1), Ramis (1), Fernando Navarro (1), Varela (1), Pereyra (1), Jonás Gutiérrez (0), Ibagaza (1), Arango (2) i Güiza (0).
Valero (1) substituí Jonás Gutiérrez en e l minut 46, Trejo (1) entrà per Varela en el minut 65 i Basinas (1) suplí Pereyra en el minut 67.
ÀRBITRE: Paradas Romero (1) del comitè andalús. Amonestà Marcos en el minut 53 i Moyà en el minut 66. Expulsà Nunes en el minut 86 per doble amonestació -la primera l'havia vista en el minut 58-. Deixà sense sancionar un possible penal d'Scaloni sobre Llorente. Encertà en assenyalar penal d'Àlvaro Rubio sobre Óscar Trejo.
GOLS:
1-0: minut 37, Llorente, de cap, aprofita una badada col·lectiva de la defensa mallorquinista per resoldre un embolic dins l'àrea de Moyà.
1-1: minut 79, clar penal sobre Óscar Trejo, que Ibagaza transforma en gol.
INCIDÈNCIES: 16.495 espectadors presenciaren el partit al Nuevo Zorrilla. Els aficionats del conjunt de Pucela es mostraren freds durant la pràctica totalitat dels noranta minuts. El president del Reial Mallorca, Vicenç Grande, encapçalà l'expedició mallorquinista. El conseller José Miguel García es desplaçà també a Valladolid i presencià el duel a la llotja. El Reial Mallorca, gràcies a les derrotes del Deportivo i el Múrcia, s'ha allunyat un punt més del descens i ara es troba a cinc de la zona que condueix a l'infern.

PEP VERGER. Palma.
El Reial Mallorca just va poder empatar (1-1) a Valladolid, però s'ha allunyat una mica més de la zona de descens. Ara, cinc punts separen el grup de Manzano de les posicions que condueixen a l'infern. No va fer un bon partit, fou clarament superat a la primera meitat, empatà des del punt de penal a la represa, però Güiza tingué una clamorosa oportunitat en el tram final que, sol davant Asenjo, no encertà a transformar en gol. El davanter andalús confirmava així el seu mal moment, la seva mala ratxa, que ja havia quedat en evidència durant el partit. El Mallorca es confirma com el rei de l'empat -ja en totalitza onze- en 24 partits. Una victòria en onze partits i sis partits consecutius sense perdre mantenen el Mallorca a la zona mitjana de la classificació, ja que la darrera posició que dóna accés a la Copa de la UEFA es troba a només set punts.

De sortida, el Valladolid fou molt superior. El conjunt de Mendilibar agafà el domini del centre del camp i tancà el Mallorca a la seva pròpia parcel·la. El Mallorca perdia la pilota amb rapidesa, víctima de la bona pressió del Valladolid. El conjunt de Pucela mantenia ofegat el centre del camp mallorquinista, tenia ben fermadeta la línia de creació i el gol, tard o d'hora, havia d'arribar. Una clara oportunitat de Marcos, un bon xut de Sisi i un tir de Llorente que Moyà envià a córner foren les primeres aproximacions del Valladolid.

El Mallorca, passats els primers vint minuts, mostrà algun signe de recuperació. Scaloni va fer una excel·lent jugada personal, però el seu xut creuat sortí lleugerament desviat. La fragilitat defensiva de l'equip de Pucela -dotze gols en tres partits- quedà clara quan el Mallorca posà certa intensitat en el joc. Quan més avorridot era el partit arribà el gol de Llorente, que resolgué un embolic dins l'àrea de Moyà.

Güiza, que ja havia desaprofitat una gran passada d'Ibagaza, no encertà a transformar en gol una altra pilota excepcional que li havia regalat el migcampista argentí.

Gregorio Manzano cercà solucions en el descans i donà entrada a Borja Valero en substitució d'un quasi inèdit Jonás. Era, en principi, un canvi conservador, però serví perquè el Mallorca obtingués el control de la pilota i del partit. No tardaren a arribar les ocasions. Pereyra, Fernando Navarro i Varela pogueren marcar, però no ho varen fer.

El Mallorca, ara sí, tenia el partit dominat, mentre que el Valladolid confiava la seva sort al contracop. El partit embogí per moments, però el mínim triomf dels homes de Mendilibar continuava inalterable. Paradas Romero deixà sense sancionar un possible penal d'Scaloni sobre Llorente just abans que Manzano fes entrar Trejo en substitució de Varela.

Tot seguit, Basinas substituïa un esgotat Pereyra. El migcampista grec i Borja formaven ara el doble pivot, amb Ibagaza a l'esquerra; Arango, a la dreta, i Trejo rere Güiza. Arango, que passà massa estones completament desapercebut, emulà el millor Ibagaza per enviar una pilota de gol a Güiza, però Asenso neutralitzà el xut de l'andalús.

El matx embogí del tot. L'àrbitre ordenà als al·lots encarregats de recollir les pilotes que abandonassin el camp i l'ímpetu dels mallorquinistes es topà amb un Valladolid que frisava per arribar al final.

S'abastà el tram final del partit amb res decidit. Un clar penal d'Àlvaro Rubio sobre Trejo fou transformat per Ibagaza en el gol de l'empat. Quedava encara molt, el Valladolid pressionava per moments, però els homes de Manzano no passaren gaire dificultats. Nunes va veure la segona cartolina admonitòria i fou expulsat. Basinas passà a jugar de central, Mendilibar cercà gol, però fou Güiza, després d'una magnífica passada d'Arango, qui disposà d'una clamorosa ocasió per desequilibrar el partit. Una vegada més no encertà, tot i estar sol davant Asenjo. Quina pena!